Bé, ja tenim president i govern a l’Estat espanyol. He de dir que estic content. Per a mi s’ha imposat l’opció menys dolenta entre les possibles, el que jo voldria és no haver de votar un govern que es vegi obligat a jurar el seu càrrec davant un rei, o una reina. Avui, emperò, la política ha arribat a un grau de degradació que les eleccions consisteixen a triar, entre un seguit de mals, el menys dolent. Com a mostra, mirau el que està passant a l’Argentina, o als EUA.
Escric en dilluns, esper que quan dijous tinguem aquest escrit al carrer, els ramats de l’extrema dreta ja s’hauran cansat de sortir al carrer a fer el tòtil. El que no crec és que els instigadors d’aquests aldarulls —Abascal, Díaz Ayuso, Aznar i la seva colla d’acòlits— hagin decidit acabar els seus intents colpistes. L’extrema dreta pot romandre amagada, però sempre retorna quan veu una mínima oportunitat de fer mal. Aquests incendiaris i tota la gent de dretes saben, però quan els convé ho ignoren, que l’estat borbònic és segons la seva Constitució una democràcia parlamentària. El poder resideix en el Parlament. Per tant, les eleccions no les guanya qui té més vots, les guanya qui és capaç d’obtenir més suports entre els parlamentaris elegits pel poble. Doncs, ningú pot bravejar, com fa en Feijóo, d’haver guanyat unes eleccions si no disposa del suport de la majoria absoluta dels diputats.
Les dretes poden continuar clamant i convocant els seus addictes a sortir al carrer, però qui mana són els diputats que el poble ha elegit. Els partits, com Junts, ERC, Bildu, PNV o qualsevol altre partit, tenen tot el dret del món a treure el profit que puguin dels vots que la gent els ha atorgat; fins i tot, com fa Coalició Canària, estan en el seu dret de donar suport a qualsevol de les opcions possibles. Tal volta no és el millor dels sistemes, però és el que tenim.
Així i tot, hi ha maneres que fan oi. Cal estar molt mal informat, o ignorar la història més elemental, per no entendre que, quan un bergant com n’Abascal parla de Hitler com a un dictador, està mostrant la seva admiració vers tal personatge. A la sessió d’investidura de Sánchez, abans d’abandonar el Parlament —rabieta que te menja— el líder de Vox ja va demanar la il·legalització de Junts, ERC i Bildu. Puc pensar que aquest personatge ignora la història més elemental, però no el crec tan ignorant com per no saber que està seguint les passes dels nazis alemanys de 1933. Vox està repetint els mateixos patrons, el seu objectiu és, com va fer Hitler, rebentar la democràcia des de dintre. La diferència és que a Espanya no cal crear unes SA o unes SS per alterar els carrers. Aquí tenen Esperanza Aguirre, un tal Ortega Smith, els que canten el Cara al sol, els que passen el rosari, els ultres dels equips de futbol madrilenys, i altres… Tant se val, tots són merdes del mateix cul.
“L’extrema dreta pot romandre amagada, però sempre retorna quan veu una mínima oportunitat de fer mal. Aquests incendiaris i tota la gent de dretes saben, però quan els convé ho ignoren, que l’estat borbònic és segons la seva Constitució una democràcia parlamentària”
Sembla mentida, però allò que les dretes rebutgen i condemnen a l’estat borbònic ho apliquen sense cap escrúpol a les comunitats o ajuntaments on tenen ocasió de fer-ho. Per exemple, a les Illes Balears. Si Sánchez és un ostatge —jo no ho crec— dels independentistes catalans i bascos, na Prohens es troba lligada de les quatre potes a Vox.
Prova d’aquesta submissió del PP balear a l’extrema dreta és la creació d’aquesta Oficina dels Drets Lingüístics cedida a Vox perquè acabi d’ensorrar la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears i primer puntal de la nostra cultura (mai no em cansaré de repetir-ho). De les intencions dels fatxes no cal dubtar-ne, ja han demostrat la seva habilitat per crear problemes allà on fins ara no n’hi havia hagut, com ho estan fent amb el coverbo de la lliure elecció de llengua a l’escola. Les imposicions desfressades de llibertat són malèvoles, i també molt perilloses.
Una altra prova de la submissió o de na Marga Prohens a l’extrema dreta és el seu anunci d’enfrontar-se al govern de Sánchez i d’estar preparada per a qualsevol batalla. No és així com es defensen els interessos dels habitants de les Illes. No. Els interessos illencs es defensen intentant aconseguir que des de la capital de l’imperi ens aportin els recursos que necessitam i ens mereixem pel fet de ser una de les colònies més rendibles que té el Borbó.
I, ja per acabar, el Diario de Mallorca ha organitzat un concurs que es diu El poble de l’any en els camps: turístic, sostenible i cultural; amb tres finalistes a cada un, nou pobles de Mallorca nominats. Entre ells no hi apareix Felanitx. L’Ajuntament s’ho hauria de fer mirar, o no?
