El Sàhara Occidental va ser abandonat per l’Estat espanyol l’any 1976, després de la Marxa Verda, amb què Marroc va intentar ocupar el territori. Aquesta ocupació ha estat combatuda des del començament pel Front Polisario, que ha reivindicat de manera constant un referèndum d’autodeterminació que permetés decidir a la població.
La guerra activa entre el Front Polisario i el Marroc va durar fins al 1991, any en què les dues parts varen signar un acord d’alto el foc afavorit per les Nacions Unides, que havia de permetre de celebrar un referèndum l’any 1992. Aquest referèndum no s’ha fet mai, i durant tots aquests anys el Marroc ha anat envaint el territori i ha emprès una brutal repressió contra la població autòctona. Les Nacions Unides no han reconegut en cap moment la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental i hi han mantengut l’estatus de territori en procés de descolonització.
El Marroc, el 2007, introdueix la proposta que el Sàhara Occidental sigui una autonomia sota el seu regne, proposta que no ha estat mai acceptada per la comunitat internacional. Durant tot aquest temps, l’Estat espanyol havia defensat formalment el compliment de la legalitat internacional, amb la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.
El Govern de Pedro Sánchez ha trencat aquest posicionament de respecte al dret internacional amb l’acceptació de la proposta marroquina d’autonomia per al territori sahrauí. Aquesta decisió suposa una traïció al poble sahrauí i al Front Polisario, així com la claudicació del govern espanyol al xantatge marroquí, i legitima l’ocupació, els crims de guerra, contra la humanitat, la repressió i l’espoli de recursos del Marroc sobre el Sàhara Occidental. Aquest posicionament està absolutament fora de la legalitat internacional, i arriba en un moment en què la regió viu una situació de guerra i de tensió molt elevades.
Cal recordar que la població sahrauí gaudia de la ciutadania espanyola abans de ser traïda als anys setanta. Espanya va ser un dels dissenyadors de les fronteres entre el Sàhara i els països veïns; per tant, té una alta responsabilitat en la defensa d’aquest i en impedir l’increment de la invasió marroquina. Així hauria de ser fins que el poble sahrauí exerceixi el seu dret d’autodeterminació. De fet, avui dia Espanya és la potència administradora d’aquest territori pendent de descolonització.
El govern Sánchez ha de rectificar els acords presos amb el regne del Marroc, pels quals abandona el seu posicionament històric a favor del referèndum, i ha de retornar a la legalitat internacional. El dret a l’autodeterminació dels pobles, reconegut per les Nacions Unides, no es pot negociar per objectius conjunturals i espuris.
