El col·laborador d’aquest setmanari que signa com a Maganet de Casa Roja predica el credo liberal amb fe cega. Sospit que deu haver estat en hibernació durant quaranta anys i que no fa gaire que ha tornat al món dels vius, precisament els quaranta anys de neoliberalisme que ens han duit a les privatitzacions, a les externalitzacions de serveis i a unes administracions ineficaces. Segons en Maganet, tot el que va malament es deu a la no aplicació dels principis liberals, quan tot just la pandèmia ve a trencar amb dècades de tendències ultraliberals a tot el món occidental. A Felanitx, a les Balears, a Espanya o a la Unió Europea la tendència dominant durant gairebé mig segle ha estat la liberal, tant si governen les dretes com les esquerres. S’han nacionalitzant bancs i creat empreses públiques o s’ha donat tot a fer a l’empresa privada? On és la farmacèutica pública de la Unió Europea? Té més efectius la brigada municipal o de cada vegada es comanen més feines a fora? Fa anys que les polítiques socialdemòcrates han perdut la influència que tenien a les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial.
En aquest darrer any es podria haver ajudat més les empreses i menys els treballadors. Amb les empreses en millor estat, ja s’encarregarien les empreses de salvar els treballadors. Potser sí. O potser no: a la crisi del 2008 els bancs es varen quedar totes les ajudes públiques i ara tornen el favor tancant oficines i acomiadant els treballadors. I l’onada de desnonaments que va començar llavors encara continua. On és el socialisme en tot això?
I una cosa més. Només amb polítiques públiques podem fer front als grans reptes com la pandèmia o la crisi climàtica o els serveis socials. Com s’ho farà el no intervencionisme i el lliure mercat per frenar el desastre climàtic? S’han d’inhibir les administracions davant els assassinats masclistes? Estaria obert l’Hospici sense gestió pública o esperam que una residència privada s’instal·li a Felanitx? El mercat posarà remei al dèficit de places escolars a Felanitx?
A l’hora de reunir dades i elements per a les col·laboracions, en Maganet fa una selecció esbiaixada. Del molt de material que li ofereix la realitat, tria les perles que li convenen per a un discurs ja prèviament elaborat. La realitat no ha d’espenyar mai una opinió prefixada.
