Ho vaig llegir al diari la setmana passada. Sembla que diumenge, dotze de març, hi hagué a Madrid una manifestació multitudinària en contra de les lleis de l’avortament i de l’eutanàsia, amb un lema tan remenat com “Sí a la vida”.
Les xifres d’aquesta manifestació madrilenya i espanyola són per esgarrifar: fins a vint-i-tres mil persones segons la delegació del govern i més de cinquanta mil segons els organitzadors, tots ells cridant contra el que ells anomenen “cultura de la mort”, quan en realitat el que estan demanant és la privació d’uns dels principals drets de les persones, com són els de poder elegir si volen posar fills al món o tenir una mort digna.
Abans de posar en qüestió les intencions d’aquests milers de persones que es manifestaren a la capital de l’imperi, convé donar un cop d’ull a qui hi ha al darrere d’aquestes manifestacions. Si no fos suficient la presència de personatges rellevants de l’extrema dreta com Ortega Smith o Espinosa de los Monteros, la parafernàlia era prou evident: un festival de banderes rojas y gualdas, globus verds (el color usurpat per Vox), demagògia sublimada, atacs a un govern, per a ells, d’extrema esquerra i separatista… Adolf Hitler, Mussolini, Franco, Pinochet i tots els dictadors que en el món han existit, ben segur que aplaudirien aquesta mena d’esdeveniments des de la llotja polsosa i bruta on la història els ha arxivat. Retornen les “banderas victoriosas”.
I jo em deman per quina raó aquesta gent d’extrema dreta és tan afectada de fer els comptes als altres. Per poc que hi penseu, us adonareu que no importa haver estudiat a la Cova de Salamanca ni amb el cap davall terra, per arribar a la conclusió que aquesta genteta no està a favor de preservar la vida de ningú. El que de debò els interessa és ofegar qualsevol espurna de llibertat i dirigir la vida de tothom, tal com és l’essència del feixisme i com ha estat sempre que el poble ho ha consentit.
“Ara ja tornam a tenir l’extrema dreta triomfant arreu i governant en alguns estats considerats democràtics”
Estan en contra de la llei que regula l’avortament i jo em deman si tal llei obliga a avortar a algú que no vulgui fer-ho. És clar que no. Només dona la llibertat de fer-ho a qui considera que ho ha de fer. Els que ja tenim una certa edat encara recordam aquells temps en què no estava autoritzada cap mena d’avortament a l’Estat espanyol, quan les filles dels rics i poderosos de l’extrema dreta franquista es podien permetre anar a Londres a avortar quan havien tingut una relliscada libidinosa, mentre les del poble pla havien d’anar a fer-ho a xibius clandestins on les seves vides corrien uns perills evidents. El retorn d’aquells temps és que volen els pro vida. I de l’eutanàsia, que en direm? Per quina raó ens volen negar el nostre dret a aturar el nostre patiment si esdevé una malaltia irreversible o un dolor insuportable? Aquestes lleis obliguen algú a fer coses que no vol fer? És clar que no. Amb l’excusa de defensar la vida, aquesta gent està negant els drets i la llibertat als altres. També sembla una burla el fet que aquesta mala gent, que té com a referents els assassins en massa més grans que ha vist la història, responsables de la mort de milions de persones, es manifesti en “defensa de la vida”. Resultaria irònic si no fos tan cruel.
No podem oblidar la història. Els temps actuals s’assemblen massa als del segle passat a Alemanya, a Itàlia o a Espanya. Ara ja tornam a tenir l’extrema dreta triomfant arreu i governant en alguns estats considerats democràtics i compartint govern a algunes comunitats autònomes de l’estat borbònic espanyol. Com una onada gegantina es va estenent arreu, amb les seves consignes demagògiques, utilitzant les xarxes socials, els influenciadors de moda i els programes més vists de les cadenes televisives, estenent la desinformació i la cultura més abjecta.
Bé, i ja no em manca res més que recordar un cop més que el meu telèfon, i supòs que també el vostre, no reconeix el nom correcte i legal del nostre poble. L’equip de govern de Felanich ho sap, però segueix mostrant la seva impotència. Si no saben resoldre un assumpte senzill, però no trivial, com aquest, no sé com tenen la barra de presentar-se de bell nou a les eleccions.
