Ignorància natural

Abans de l’escriptura no hi havia analfabets. Tant l’experiència pròpia com els llibres gruixats deixen clar que cada nou avanç personal o col·lectiu en el coneixement porta associat una ampliació del camp de la ignorància. Es podria pensar que l’augment del coneixement o dels coneixements fa disminuir la ignorància, però no és així.
Quan vaig acabar els estudis universitaris, ja donava per fet que la meva ignorància en el camp d’estudi de la carrera era de proporcions oceàniques. En la resta d’àmbits d’estudis, òbviament, encara era més gran, per no dir total. Des de la talaia de la seixantena, es confirmen els pronòstics. No voldria quedar com un presumptuós amb un socràtic “només sé que no sé res”. És literal.
Un exemple: vaig fer una visita amb un grup d’amics al palau Vivot de Palma. Mare meva tot el que no sé sobre la noblesa mallorquina i el seu paper a cada període històric! La cosa va així: des de llegir un llibre fins a entrar en una ferreteria, qualsevol activitat, et fa aprendre coses noves i amplia el coneixement, però simultàniament et fa prendre consciència de l’aparició de nous forats negres d’antimatèria que desconeixes. No sabies que no sabies tot allò, no sabies que hi havia tot allò per saber.
Ens tranquil·litza pensar que la nostra època té uns coneixements més elevats que les anteriors. La ciència i la medicina han avançat molt, d’acord, els trasplantaments d’òrgans o les comunicacions són molt millors que fa vint anys. Però, com que previsiblement seguiran avançant, en el futur trobaran que el 2024 anàvem endarrerits. De fet, seria molt decebedor per als estudiants d’avui saber que ja hem arribat al topall. I si miram enrere, totes les llengües, destreses, oficis i elements culturals que han desaparegut, més totes les històries que no han passat a la història, el cabal de coneixement perdut, és immens. Ergo, la tranquil·litat de saber que vivim a l’època més sàvia és molt qüestionable. I quants d’errors per arribar a algun encert!
Internet i la intel·ligència artificial afegeixen un nou vector a l’eix coneixement-ignorància. Potser el que saben o no saben les persones (el que tenen emmagatzemat al cervell), individualment o col·lectivament, deixa de tenir importància. Ja ho veurem. En tot cas, si el coneixement es desplaça al món digital, la ignorància també.