Dilluns, llegesc un diari, sobretot futbol i altres esports, alguns articles interessants: Janer Manila, excel·lent i encetat, parla de les protestes a la Complutense de Madrid a causa de l’«homenatge» que el rector fa a la PePera Díaz Ayuso. He cercat, i no he trobat, alguna referència a la guerra pactada que fa gairebé un any està matant i assolant Ucraïna i és l’excusa perquè els productes que necessitam cada dia pugin d’una manera incontrolable.
No és possible, em dic, que el conflicte d’Ucraïna ja no sigui d’actualitat. Aquesta setmana passada hem pogut saber que el govern de l’imperi borbònic enviarà una partida de carros de combat Leopard, crec que comprats a Alemanya a finals del segle passat, per tal que pugui continuar la guerra, i a més, Ucraïna ja està demanant avions de combat i míssils. No em ve de nou, no fa gaire temps, Felip de Borbó ens feia saber que calia invertir més doblers en armament (no sé quins interessos té el Borbó en la indústria de les armes, però no puc evitar malpensar). El cas és que bona part d’aquests tancs Leopard que hem d’enviar a la guerra hauran de ser reparats perquè ara mateix no són operatius; els nostres militars, tan eficients, no saben tenir cura de les juguetes que el poble posa a la seva disposició. D’altra banda, el millor destí del material bèl·lic hauria de ser podrir-se, rovellar-se i romandre obsolet abans de ser utilitzat per matar gent i arrasar un país; no ho considerau així vosaltres? Si m’ho pens bé, em sembla que aquesta és la manera més absurda de tudar els doblers públics.
A més, hem de considerar també el drama humanitari d’aquesta guerra. Abans he dit «guerra pactada», perquè em sembla que és així. El poder necessitava una guerra a Europa perquè una guerra en un territori ric (això que en diuen el primer món) és una font inesgotable d’ingressos cap als poderosos: la indústria de l’armament, en primer lloc, però també els bancs, les energètiques, les farmacèutiques, les electròniques, les d’automoció… tots en treuen grans beneficis, fins i tot els mercaders que fent servir l’excusa de la guerra ens apugen sense mesura els articles de consum quotidià, com ara els ous. Fins i tot hem sabut que una empresa, crec que anglesa, que fa d’intermediària per a la venda de drons iranians a Rússia, es troba radicada a Palma.
Es deia, temps enrere, que la guerra és el fracàs de la diplomàcia. No ho crec. Avui la guerra és un fracàs de la societat, i sobretot dels polítics. Ara tothom dona la culpa a Putin, però qui és el responsable que Putin hagi arribat allà on és, i ara pugui fer el paper de dolent de la pel·lícula? Recordem que l’any 1938 la revisa Time va declarar Adolf Hitler «persona de l’any»; un any després, el mateix Hitler envaí Polònia i esclatà la Segona Guerra Mundial, la que costà milions de vides humanes i situà els Estats Units com a líder de la política mundial.
“Com acabarà tot aquest embolic? Ens hi anirem acostumant i amb el temps hi pensarem només de tant en tant, com ara que hi hem d’enviar tropes i armament. Però no podem mirar cap a una altra banda, avui totes les guerres són mundials”
Com acabarà tot aquest embolic? En la meva opinió, «acabarà com sant Albà, amb un… en cada mà». Ens hi anirem acostumant i amb el temps hi pensarem només de tant en tant, com ara que hi hem d’enviar tropes i armament. I si no és així, hi pensarem com pensam en l’eterna confrontació entre jueus i palestins, o en qualsevol dels enfrontaments ignorats que ensangonen el continent africà. Però no podem mirar cap a una altra banda, avui totes les guerres són mundials, i des del pretalaiòtic, la darrera societat pacífica segons els investigadors, la humanitat no ha fet res més que degenerar.
I, ja per acabar, he d’esmentar que el meu telèfon mòbil em continua recordant que el meu poble es diu «Felanich». Què diu el teu, Jaume Monserrat? Polítics que teniu el govern municipal, si no sou capaços de solucionar aquest problema és que no serviu ni per parar a un portell.
