La llengua no es toca

Vàrem ser quaranta mil, diumenge passat a Palma, desbordant la plaça Major. Fórem altres tants els dies anteriors acompanyant la flama de la llengua pels pobles i ciutats de les Illes. El missatge era clar: aquí hi ha un poble digne que no restarà impassible davant el seu odi. Perquè el seu odi per la llengua és l’odi que ens tenen als mallorquins. Des d’aquí, volem felicitar i agrair la tasca enorme que han fet les organitzacions de la societat civil, l’Obra Cultural Balear i els Joves de Mallorca per la Llengua. Sou indispensables!
“O s’està amb els que defensam el català o us agenollau davant els feixistes!”. Aquesta sentència, pronunciada pel president de l’OCB, Antoni Llabrés, no pot descriure millor les polítiques del Govern Prohens. A cada claudicació davant l’agenda política de l’extrema dreta, dels franquistes de sempre, ens hi trobaran davant. No consentirem, la societat mallorquina no consentirà, que ens facin sentir externs a ca nostra.
Davant un PP que es vesteix de regionalista i moderat quan li convé, però que legisla amb la mateixa dreta del 36, res a parlar. Tot el seu discurs sobre “bilingüisme cordial” i “la llibertat d’elecció” té exactament el mateix objectiu que els qui ens professen obertament el seu odi i ens desitgen l’extinció: convertir el català, el nostre mallorquí, en una llengua de segona, només vàlida per al folklore i la intimitat; una llengua condemnada a l’ostracisme.
Això la lingüística i la història ho tenen clar: no sobreviuen les llengües “simpàtiques”, sobreviuen les llengües útils i necessàries. I que una llengua sigui útil o necessària no és fruit de cap loteria, sinó de decisions polítiques molt concretes preses al llarg del temps. Decisions com ara eliminar el requisit del coneixement del català a la sanitat o a l’administració.
El mateix PP felanitxer n’és una bona mostra. No s’hi valen declaracions, sinó fets. Ja podeu córrer a fer-vos la foto quan el Correllengua passa per Felanitx, o donar medalles a qui ha fet de la defensa de la llengua el leitmotiv de la seva carrera professional, que després deixau sense partida pressupostària la política lingüística, o enviau escrits i comunicacions en castellà per a dirigir-vos als felanitxers. La política del quedar bé amb tothom, per no quedar bé amb ningú. Tampoc tenim cap dubte que s’empassaran tot aquest discurs de la moderació si el dia de demà necessiten els vots dels feixistes per governar, també, a Felanitx.