Sistemàticament el PSOE incendia cada plenària, bé sigui en els punts de l’ordre del dia, bé sigui en el torn de precs i preguntes. Amb les eleccions a la vista, aquesta situació s’agreuja i anirà a més. És una manera de fer oposició. Sovint les seves queixes tenen raó de ser i són fruit de la tasca de control del govern municipal, però també perden les formes fins a tal punt que també perden la raó pel camí.
El batle, una vegada i una altra, entra en el joc de retrets. En lloc de mantenir-se com a president del petit parlament felanitxer, converteix la plenària en un guirigall sense sentit que no beneficia en res la ciutadania. I això és el que hauria de sortir de cada plenària: profit per a la gent, per als contribuents.
Des del Bloc ens esforçam per aprofitar els torns de precs i preguntes per obtenir informació útil que permeti fiscalitzar l’acció de govern i per fer propostes. La confrontació per l’art de la confrontació no du a res que no sigui allargar les plenàries. L’enfrontament amb l’equip de govern ha de respondre a qüestions serioses d’interès general. Rigor en la tasca d’oposició, millor que rancor.
En aquesta ocasió, la disputa venia per l’ús que Pere Antoni Mascaró ha fet de les instal·lacions municipals sense ser encara regidor. Des de la dimissió de Melanie Mesquida, Mascaró s’havia convertit de cop en un ciutadà interessat i implicat en els actes culturals i socials. Se suposa que ara, convertit en regidor, tendrà àrees delegades d’aquest àmbit. En l’àmbit personal, deu haver fet un esforç sense retribució. Concedit. Però és mal d’entendre que el batle i la resta de l’equip de govern li hagin permès prendre possessió d’un despatx i de posar-se al davant d’una sèrie d’assumptes sense haver pres possessió del càrrec davant la plenària. Aquí també les formes arrosseguen la raó cap a la claveguera. Inacceptable.
