La memòria ha jugat una mala passada al regidor trànsfuga Joan Aznar: va dir als diaris que el Bloc per Felanitx havia gestionat l’aigua durant sis anys. Quasi res! No només li fallen la coherència i les ganes de fer feina, també la memòria. Durant la legislatura 2015-2019, ell era el regidor encarregat d’aigua i clavegueram. No se’n recorda perquè no va fer res i les actuacions en matèria d’aigua durant aquells quatre anys varen ser impulsades per regidors del Bloc a la vista de la seva inoperativitat. Per exemple, totes les gestions per obligar la concessionària a dur aigua potable a Portocolom, per arreglar el depòsit de sa Punta i unificar el subministrament d’aigua o per fer un pou a sa Lleona a s’Horta varen estar en mans de regidors del Bloc. No és cap sorpresa que molta gent, fins i tot ell mateix, arribàs a pensar que era el Bloc qui estava al davant de la regidoria d’aigua! Una cosa semblant va passar amb el tema de la neteja i la recollida de residus: a poc a poc va anar allunyant-se de la gestió i, a finals de legislatura, ja s’havia desentès del tot i tothom pensava que neteja i residus eren completament àrees del Bloc, quan només ho eren en part.
En qualsevol cas, aquestes bregues polítiques no arreglen el problema, que és el que vol la ciutadania. Subministrar aigua potable a les zones urbanes és una obligació dels ajuntaments. El cas de Felanitx, amb circumstàncies diverses a cada nucli, no és fàcil ni solucionable a curt termini. Però és urgent començar per treure’n el net a uns anys vista.
Nitrats per damunt dels valors permesos a Felanitx (ara ja un mal crònic, no puntual), insuficiència del depòsit de Felanitx, situacions peculiars a s’Horta i Cas Concos que s’han de regularitzar, avaries freqüents i moltes pèrdues, comptadors que no funcionen, etc. El diagnòstic està fet i les solucions apuntades al Pla que va deixar fet el Bloc fa uns anys. L’equip de govern, en lloc de tirar pilotes fora, ha de començar a fer feina, tot i que ni el trànsfuga Aznar ni el batle facin mai una passa més aviat que una altra.
Per acabar, volem agrair als organitzadors del Correllengua i als participants la seva tasca en defensa de la llengua catalana, cada vegada més arraconada i assetjada per totes bandes, començant pel poc orgull dels mallorquins a l’hora de parlar-la i de parlar-la bé (tal com fan els parlants de les altres llengües).
