Pedro Sánchez va anunciar una nova pujada del salari mínim interprofessional amb un increment del 8 % per situar-lo en 1.080 € al mes i catorze pagues. Així es compleix amb el compromís d’inici de legislatura de situar-lo en el 60 % del salari mitjà.
Rajoy va deixar l’SMI en 655,2 €, després d’unes pujades anuals del 0,1 %. Res a veure amb les pujades del Govern actual, amb què s’ha incrementat un 47 %; és a dir, 344 €. Aquest augment beneficiarà més de 2,6 milions d’assalariats, amb un 55 % de dones beneficiàries més que homes.
Així i tot, les dones continuen tenint en general salaris més baixos i ocupen majoritàriament alguns sectors molt afectats per l’SMI, com a empleades de la llar o l’hostaleria, per la qual cosa l’augment del salari mínim les beneficia per damunt dels homes.
Per això, l’SMI ha demostrat ser una eina més eficaç contra la pobresa salarial i el millor camí per obtenir la igualtat retributiva entre homes i dones, i també la reforma laboral aprovada fa més d’un any ha demostrat que ha beneficiat més les dones de sectors precaris.
D’aquesta manera, el Govern ha aconseguit dona una passa més per equiparar els sous i els drets de les dones enfront dels homes.
Mentrestant, el PP continua votant en contra de les pujades de salaris, de pensions, de la reforma laboral, del dret a l’avortament, entre d’altres, amb l’objectiu d’accentuar encara més la bretxa de gènere. Al mateix temps, es mostra favorables a prohibir el dret de l’avortament com passa a Castellà i Lleó.
Per entendre aquest atac constant a les dones, basta llegir la columna que va fer el PP local la setmana passada. Enlluernat d’estar cara al sol, feien un l’al·legat heteropatriarcal on reconeixien com a mèrit a destacar de la seva candidata que fos mare. També mencionaven molt a la lleugera la conciliació des d’una perspectiva elitista i classista. Al contrari de la majoria de dones felanitxeres, Soler compta amb un benestar familiar, laboral i sobretot econòmic que li ha permès tenir una alta qualitat de vida que de lluny és la que predomina entre la població felanitxera.
Ser mare és difícil de qualsevol de les maneres, és per això que els socialistes feim un reconeixement a totes les dones que són mares, solteres, vídues, treballadores que estudien a la vegada o les que lluiten diàriament per poder conciliar, moltes vegades sense ajuda familiar.
Nosaltres tenim clar que ser pare o mare és una capacitat que ofereix la naturalesa. La maternitat no és un mèrit acadèmic, ni professional, ni molt menys una assegurança d’ascens social ni econòmic, per molt que el PP local vulgui justificar així les mancances educatives i laborals de la seva candidata.
