Em sembla que fou al mes de juliol de 2016 quan, en aquest mateix espai, vaig escriure un article que vaig titular «Fins on podem créixer?». Aleshores parlava del que, per a mi, era un excés de turisme, d’especulació urbanística i, sobretot, de la tendència a convertir totes les Illes Balears en una immensa urbanització que envolta un seguit de parcs temàtics. Aquell article, tot i que ja han passat cinc anys, el podria repetir ara mateix i seria tan actual com aleshores, tot i que avui, per mor de la pandèmia, les circumstàncies han canviat força i, sobretot, hauríem d’haver après alguna cosa.
Però no ha estat així, no hem aprofitat l’aturada de màquines obligada per fer els ajusts necessaris i orientar la nostra economia vers un model menys agressiu i menys fràgil.
N’Armengol va dir que d’aquesta crisi en sortiríem més forts; no ha estat cert: no en sortim ni més forts ni més savis. Els nostres dirigents i els nostres empresaris segueixen amb la mateixa mentalitat dels anys seixanta del segle passat, quan molts d’ells encara ni tan sols havien nascut. Sembla mentida que hagi de ser un vell malsofrit el que us digui que és hora d’adaptar-se a una nova època i abandonar un model anacrònic i obsolet que només ens pot portar la ruïna absoluta.
“Els nostres dirigents i els nostres empresaris segueixen amb la mateixa mentalitat dels anys seixanta del segle passat”
Algú, del PP, em deia la setmana passada que quan es compleixen les normes urbanístiques, no hi ha especulació. Per a mi això és fals. Ara mateix, a tota l’illa hi ha una febre de construcció d’habitatges de luxe en zones rurals. La major part d’aquestes construccions es fan amb la intenció de posar-les a la venda a uns preus que molt pocs nadius de les Illes Balears poden pagar. Això és especulació. Una especulació que de retruc ens ha fet pujar tant els preus de la construcció que ningú pot ni somniar adesar aquella casa al poble que va heretar dels seus majors i que cau a trossos. Crec que en el mateix nucli de Felanitx hi ha molts exemples d’això que dic.
Basta donar una ullada als mapes de Google per veure com el terme de Felanitx està farcit de fincas amb el símbol d’allotjament turístic. Vull pensar que aquestes propietats no tenen infraccions urbanístiques, però no em puc creure que totes elles tenguin en regla les autoritzacions per dedicar-se a l’activitat que publiciten. I també crec que n’hi ha moltes més que treballen de forma encoberta i ni tan sols apareixen al Google. Em deman si aquestes cases (petits hotels) cotitzen allò que els pertoca. A ca nostra (dues persones) pagam tres rebuts de recollida de fems i, quan som a Binifarda, no en feim ni un gram a Felanitx. Basta veure les grans bosses que alguns d’aquests establiments deixen als contenidors per entendre el que entre tots hem de pagar per processar les seves deixalles. Aquí, ni els polítics ni els empresaris s’han adonat que els turistes també caguen.
I entre una cosa i l’altra gairebé no tindré espai per a comentar l’ofensa que vers la nostra llengua i la nostra cultura va fer, l’altre dia de pagès, el líder del PP Pablo Casado. Els polítics haurien de passar un examen de cultura general, així, quan diguessin bajanades com les d’aquest home de Madrid, estaríem segurs que ho fan per mala fe i no per estultícia o per les dues coses, com sospit que ho fa Casado. Bé, de qualsevol manera no li mancaren els aplaudiments del Devot Auditori. N’Ayuso va venir a remenar la coa i na Prohens estava més inflada que el lleu amb ceba. Fins i tot em sembla que a na Catalina nostra l’han feta cosa. El que a mi em sembla execrable és que els defensors de lo nostro, aquells que posen el crit al cel quan ensumen qualsevol flaire catalanista, no han dit ni un mot; és clar, aquests sempre tenen el cap acalat i el cul obert quan senten parlar castellà.
