La plenària de dilluns passat degué ser la més moguda de les que duim de legislatura. Començàrem sense poder aprovar una declaració institucional de rebuig a la violència de gènere per la negativa de Vox a acceptar aquest mateix concepte, violència de gènere. Segons ells, la violència no en té, de gènere, ni quan va dirigida concretament contra les dones. Ja ho val. Però el punt és que no acceptarem cap canvi si això implica retrocedir una mica en la lluita contra aquesta xacra. I no es pot lluitar contra el que no es reconeix. Ni una concessió a l’agenda política del feixisme.
Presentàrem també una moció, conjuntament amb el partit socialista, contra el model de segregació lingüística a les aules que ens vol imposar el govern de concertació nacional de la senyora Prohens. El que és més fascinant de tot és que el mateix PP que va votar favorablement molts dels punts de la moció, defensant la convivència lingüística i el català a l’escola, sigui el mateix que se’n va a Palma o a Madrid a manifestar-se amb aquella munió de pijos, integristes religiosos, ultres i altres herbes bramant que “España se rompe” i clamant per un cop d’estat. Els mateixos que els insulten per parlar en català a les seves manifestacions. Repetim, fascinant.
Ens va congratular saber també (encara que la senyora batlessa no ho cregui) que l’Ajuntament ha actuat en les infraccions urbanístiques a sa Mola que es denunciaven a través d’aquest setmanari i a les quals fèiem esment en la nostra columna. Per la resposta irada que vàrem rebre intuïm que hem tocat os. La disciplina urbanística és encara una assignatura pendent al nostre municipi i a tot Mallorca. I hauria d’anar lligada forçosament a una política d’habitatge que posi el dret de tothom a un habitatge digne per davant del suposat dret d’especular-hi. Per a la dreta, la qüestió és senzilla: feis més cases i el mercat es regularà tot sol. Com si això hagués funcionat mai…
Una de les derivades, en el sentit més tràgic, de la crisi d’habitatge que patim, l’hem vista aquesta setmana a les notícies: l’incendi a la casa ocupada del carrer des Juevert. Sense entrar en les circumstàncies d’aquest cas en particular, com a societat ens hauríem de demanar què estam fent malament quan consentim que, al mateix municipi on s’anuncien casas-cuevas (sic) per milions d’euros, una vintena de persones hagi de malviure en condicions lamentables, moltes vegades forçades a ocupar per la impossibilitat de permetre’s un lloguer. Tot això anirà a més mentre els governs de torn no es posin per feina i encarin la regulació dels preus del lloguer.
