El món comença a patir les conseqüències de l’anunciada crisi climàtica: la llista d’episodis climàtics extrems dels darrers mesos és molt llarga i fa por. Els desastres ambientals no són una amenaça futura invocada per ecologistes radicals. Són realitat present.
Un altre dels efectes és l’acció de la mar sobre la costa. Aquesta setmana, a veïnat de ca nostra, una dotzena d’ajuntaments catalans de la zona de Tarragona han acordat “renaturalitzar” la seva vorera de mar: recuperar dunes i la seva vegetació, eliminar espigons i altres mesures per desfer el que s’ha fet al llarg de mig segle. Per què? Perquè la mar els causa una destrossa darrere l’altra, perquè no els queda altre remei, perquè cada vegada que es pensen arreglar una cosa amb una obra d’enginyeria per domesticar la mar, la natura acaba imposant la seva llei.
Ports de les Illes Balears i el pacte de dretes de l’Ajuntament de Felanitx encara no han assumit la realitat de la crisi climàtica i segueixen planificant com sempre, proposant actuacions que eren millores en el paradigma politicoambiental anterior, el del creixement il·limitat amb un toc de sostenibilitat. En qüestió de pocs anys les coses han canviat molt: convé fer-se a la idea que les actuacions i les millores ja són una altra cosa. És il·lusori pensar que Portocolom quedarà al marge dels anunciats efectes de la crisi climàtica a la Mediterrània.
Per tant, les prioritats són conservar la posidònia, millorar la qualitat de l’aigua, la protecció de les platges, la previsió dels efectes de la pujada del nivell de la mar sobre la vorera, la previsió de torrentades, l’evitació d’abocaments d’aigües brutes, etc. Aquestes són les noves millores. I han d’anar acompanyades de la reducció de la pressió humana sobre la badia. Diguem-ho clar: menys embarcacions, sobretot menys embarcacions grosses, menys amarraments, menys actuacions damunt el litoral, menys… Som massa i, entre tots, tenim massa potencial destructor.
Per tot això, el Bloc proposa reorientar el Pla General de Ports de les Illes Balears (2018-2033). Les actuacions del Pla van contra direcció, són d’una altra època. Volen resoldre problemes del passat, quan hem de començar a resoldre els problemes de la propera generació. Mirin el que passa arreu. Gastarem un dineral en unes actuacions del passat. Desgraciadament, això no és catastrofisme.
