Apa! Sembla que la pandèmia de covid ja s’ha acabat, almenys sembla que és el que convé que creguem. Ja no serà necessari anar pel carrer amb la boca i el nas tapats (i les ulleres entelades), no ens haurem d’identificar per entrar a un cafè i demanar una rasca d’Amazona, podrem abraçar els amics i, sobretot, les discoteques i locals d’oci nocturn per als adolescents no tindran limitacions d’horaris ni d’aforament. Als hospitals, emperò, la pressió no minva tan aviat i les llistes d’espera per als malalts del que no sigui covid encara creixen i creixen; però això no importa mentre arribem a les messes dels hotels en condicions de rebre sense entrebancs l’allau de turistes que els mercaders de persones anomenats operadors turístics vulguin enviar-nos.
Tant si és veritat que la pandèmia s’ha acabat com si es tracta d’una nova maniobra del Gran Poder, em ve al cap una frase que vam poder escoltar a Francina Armengol, supòs que treta d’algun manual de frases d’armari per a polítics: “d’aquesta desgràcia en sortirem reforçats”. Mentida! Ja sabem que els polítics no acaben de tenir clara la diferència entre promeses i mentides. D’aquesta mala experiència, a les Illes, no hem après res. La nostra economia continua depenent del sector més inestable que existeix i d’uns agents, estrangers i nacionals, que no veuen en aquest país altra cosa que una vaca per munyir-la i fer doblers. De la “Llei turística” que ara propugna el Govern de les Illes Balears, encara és massa d’hora per parlar-ne, no sabem bé com acabarà. Tant de bo no sigui com aquell “Decret Cladera” que alguns encara recordam i que havia de regular l’onada turística i va provocar un tsunami de creixement sense contenció.
I també el món és avui més vulnerable que abans de la pandèmia. Basta fer un cop d’ull al món o turmentar-se l’enteniment i escoltar els noticiaris. El perill d’una guerra generalitzada és ara mateix tan gran com l’any 1939, quan els alemanys d’Adolf Hitler estaven a punt d’envair Polònia. I ja sabeu que les guerres, totes les guerres, enriqueixen encara més els poderosos i deixen assolades les classes mitjanes. I si a això hi afegim la pujada salvatge dels combustibles, els transports i les energies i, en conseqüència, de tots els altres productes, veureu que ens enfrontam a una crisi sense precedents. Em sembla que hi haurà poques alegries aquest estiu.
I avui, Sant Valentí, aquelarre consumista, com si estar enamorats fos cosa d’un dia i es pogués controlar segons les conveniències dels mercaders. I avui també ens hem despertat amb els resultats de les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó. Res a destacar: els espanyols continuen transitant entre PP i PsoE, però el que preocupa de debò és la pujança de Vox. L’extrema dreta demagoga i franquista engreixa de mala manera a costa de C’s, pobrissons ells que, d’ençà que no poden bravejar de ser els més anticatalanistes de l’estat borbònic, perden gas a cada convocatòria electoral. També, en menor proporció els neofeixistes han arrabassat un bon grapat de vots als socialistes. Sembla que hi ha molts castellans que no poden pair que el seu propi partit governi amb el suport de catalans i bascos. L’odi d’alguns castellans vers les altres nacions de l’estat és ancestral. De qualsevol manera, donar ales a Vox suposa reproduir el que va succeir a Alemanya en els anys trenta del segle passat. Si la gent repassàs la història del món abans d’anar a votar, tal volta els resultats serien diferents. Si els del PP, que han guanyat aquestes eleccions, fossin la dreta democràtica i moderada que pretenen ser, o tenguessin una mica de visió de futur, per ventura els convindria arribar a un acord amb els socialistes i governar sense Vox, car a la llarga, l’extrema dreta devorarà els partits més propers abans de convertir-se en el partit únic. Però no crec que populars i socialistes arribin a cap pacte. No pot recordar la història qui no la coneix i els màsters venuts o regalats per la universitat Juan Carlos I no són garantia de sensatesa ni de seny.
“totes les guerres enriqueixen encara més els poderosos i deixen assolades les classes mitjanes. I si hi afegim la pujada salvatge dels combustibles, els transports i les energies, veureu que ens enfrontam a una crisi sense precedents”
Com es poden demanar coneixements de cultura general ni d’història en un estat on per omplir les places de Policia Nacional, a les quals es presentava una animalada de gent, es va haver de suprimir la prova d’ortografia, en español, que lo entiende todo el mundo, perquè amb un llindar de 3,5 sobre 10 no passava gairebé ningú?
Ens hauríem de fer mirar quina mena de futur s’està gestant. És aberrant que un al·lot de quinze anys, d’Elx, mati a escopetades tota la seva família perquè, a causa de les males notes, li han prohibit l’accés a la wifi o volen que col·labori en tasques de manteniment agrícola.
En efecte, “No pot recordar la història qui no la coneix”.