Que un servidor públic sigui bo o dolent és una cosa que pot passar, com a totes les professions, vaja! Però si és dolent, a part de llevar-t’ho de damunt, sigui recompensat, no és una cosa gaire normal… o sí? Bé s’ha de dir que en aquest país sí que és bastant habitual, però aquestes recompenses solen venir de part d’empreses privades que han de compensar els serveis (favors) que han rebut per part d’aquests servidors, independentment de si la seva feina ha estat ben feta o no. És el que s’ha anomenat puertas giratorias. De tots és ben conegut els casos d’expresidents, ministres, directors generals, etc. de qualsevol color, dels que han passat pels governs d’aquests darrers quaranta anys, que ara formen part de les nòmines de grans empreses, que ara són privades per ventura gràcies a aquests personatges.
N’hi ha d’altres que no tenen tanta sort, o no han fet tants favors, però que no saben què n’han de fer, d’ells, i els fan una jubilació anticipada, ben remunerada, traslladant-los, no sé, per exemple al Senat, també n’és una practica habitual.
Ara bé, el que no era tan habitual és que es recompensi una d’aquestes persones que no ho han fet gaire bé en els seus llocs de servidors públics, que han desmuntat una organització de dalt a baix i que, així i tot, se l’hagi recol·locat, és més, que s’hagi creat un lloc específic que no existia i que no se sap ben bé quina finalitat té, expressament per a aquesta persona.
En fi, creu-me que n’arribarem a veure de tot color!
