L’Associació de Barques Tradicionals de Portocolom hi presenta al·legacions
Sovint les Illes Balears són presentades en públic amb una preciosa postal de llaüts i bots amarrats en alguna cala o port. Aquesta imatge idíl·lica està amenaçada de desaparèixer i quedar només com un record. Cada any, més i més embarcacions tradicionals surten dels nostres ports per ser abandonades a una rotonda o davall d’un garrover i són substituïdes per altres de més modernes. El seu elevat cost de manteniment, unit a la dificultat de trobar amarraments segurs i a un preu raonable durant tot l’any, són les primeres causes de la pèrdua d’aquest patrimoni.
El Pla General de PortsIB ha de ser la primera passa en un gir de rumb de les polítiques de les administracions envers les barques tradicionals. Per això, consideram indispensable que aquest contengui un compromís amb la protecció d’aquestes embarcacions.
Però de la lectura dels diferents documents que conformen el projecte d’aquest Pla no van en aquesta línia, sinó que les barques tradicionals de nou són deixades de banda amb un mínim esment. Per aquest motiu, des de l’Associació de Barques Tradicionals de Portocolom ens vàrem animar a presentar sis al·legacions i a encoratjar a altres entitats del nostre àmbit a fer el mateix.
Una primera cosa que férem notar a les al·legacions és que, entenent que un Pla General és un document que marca criteris generals, un full de ruta al qual s’hauran d’ajustar els posteriors plans d’ús i gestió de cada port, el projecte del Pla no prepara els fonaments per a la preservació i la protecció de les barques tradicionals i dels seus espais als nostres ports ni el futur de la resta del patrimoni marítim i de la cultura marinera. Per esmenar aquesta mancança que li trobam a la proposta de Pla General, demanam que aquest inclogui una cinquena línia de treball: La protecció del patrimoni marítim.
El Pla parteix d’unes reflexions que parlen de turisme nàutic, megaiots, embarcacions de xàrter o de barques de petita eslora que prefereixen passar uns mesos fora de l’aigua. Que apareguin tots aquests segments de la nàutica als documents dona més sentit al fet que es dediquin espais i apartats a parlar de les barques tradicionals, unes barques que, pel material amb què estan fetes, han de romandre habitualment dins l’aigua. Si es parla del foment del turista nàutic forà, no es pot deixar de parlar de la gent local que viu arrelada a una cultura i a uns sabers antics lligats a la nostra mar, de les persones de totes les Illes que conserven vius i en ús llaüts, bots, llanxetes, gussis…
Quan al Pla es parla d’accions dirigides a una fiscalitat que millori el desenvolupament de la nàutica, nosaltres demanam que les barques tradicionals estiguin associades a la categoria de port base i l’aplicació d’una taxa especial —descompte—, com preveu la Llei de ports per a aquesta tipologia de barques, que ajudàs a mantenir aquest patrimoni que es va reduint any rere any.
Quan es tracta de la reordenació de les dàrsenes, d’igual manera que es fa explícit l’ús pesquer, el comercial o el recreatiu, proposam que s’afegeixi l’ús d’embarcacions tradicionals.
A les al·legacions presentades per la nostra associació demanam que el Pla General inclogui el compromís de les administracions a col·laborar de manera real i efectiva amb les associacions o armadors i armadores de barques tradicionals i un precepte en el qual es disposi que les embarcacions tradicionals seran objecte de la protecció que es mereixen.
Al nostre text també feim notar que la construcció de marines seques i més rampes d’avarada no soluciona gens la problemàtica de les embarcacions tradicionals, construïdes amb fusta i que es deterioren si fan estades prolongades fora de l’aigua. En el cas concret de Portocolom, també és important tenir en compte tot el patrimoni marítim, entès com un conjunt arquitectònic que ha de ser objecte de protecció. En aquest sentit, els documents que configuren el Pla General no compleixen amb el que indica l’article 11 de la Llei de ports quan obvia el conjunt de barraques (escars) i mollets, sense fer un inventari d’aquests elements patrimonials ni dels amarraments que aporten al port. Tampoc no parla del mal estat d’aquestes construccions, produït en gran manera per l’agitació de la mar i els temporals. El Pla General de Ports ha de ser transparent en reconèixer aquesta situació i marcar les línies generals de la conservació d’aquest patrimoni. Així, és important que l’estudi d’impacte del canvi climàtic es faci amb dades concretes, ja que l’estudi actual, basat en models, ha amagat aquesta realitat.
Un altre assumpte que feim notar és que, amb les inclemències del temps, moltes zones del port de Portocolom han tornat insegures per a l’amarratge, més encara després de la gran dragada de 2005, cosa que ens fa reiterar la sol·licitud d’amarraments segurs durant tot l’any per a les embarcacions tradicionals.
Les institucions poden fer fires i celebracions per recordar oficis i costums ancestrals, però el món de les barques tradicionals és viu i representa la pervivència d’una cultura, d’uns sabers antics, d’un ofici —mestres d’aixa— i de la vida en harmonia amb un paisatge sense malmetre recursos naturals. El Pla General de Ports ha de posar la seva part en aquesta continuïtat.