Per al 2024, la Sala té previst rehabilitar l’escola de Son Valls – Son Calderó
Avui dia, per a molts, viure a fora vila és un luxe. Antany, a més de viure-hi, fora vila era el seu modus vivendi i no venien a la vila amb tanta facilitat, rapidesa i comoditat com és ara desplaçar-se. Els jovençans ben prest es posaven a fer feina i molta gent només venia els diumenges. Per aquest fet, els infants tenien moltes dificultats per anar a l’escola i no tots estaven escolaritats. Els anys de la Segona República varen ser decisius a Felanitx per a l’ensenyament. Aquest va ser un dels objectius puntals de qui aleshores era el batle, Pere Oliver i Domenge, s’apotecari Barceló. Gràcies a la seva curolla i tenacitat, les escoles rurals varen començar a ser una realitat. Se’n construïren sis: a Portocolom, Son Mesquida, Son Calderó (Son Valls), Son Proenç, Cas Concos i es Carritxó. Eren escoles mixtes amb casa-habitació per al mestre. Totes estaven fetes amb el mateix patró, amb els mateixos plànols, traça de l’arquitecte Guillem Forteza, el mateix que va fer es Sindicat.
L’única escola que va ser construïda abans és l’escuela nacional de Son Negre, que va ser aixecada pels veïnats del llogaret durant la dictadura de Primo de Rivera, els anys 1924-25. Els veïnats del barri, quan acabaven la jornada i els dissabtes i diumenges, anaven a fer-hi feina. També era una escola amb habitatge per al mestre.
Tot d’una que Pere Oliver va ser batle (1931-1936), es va posar a fer feina en aquest projecte, i en pocs anys les sis escoles ja estaven en funcionament. Aleshores, no eren gaire els alumnes que hi havia. Tots anaven dins la mateixa classe i només hi havia un mestre.
Una vegada finalitzada la tasca per a la qual varen ser construïdes, han tingut distinta sort. Mentre que unes s’han convertit en seus de les associacions dels llogarets o en casa de colònies, d’altres s’han venut a particulars i, en el cas més trist, una, la de Son Calderó-Son Valls, es troba totalment abandonada. Amb la finalitat de restaurar-la i donar-hi un ús per als veïnats del barri i també com a casa de colònies, l’Ajuntament ha presentat aquests dies el projecte de rehabilitació, redactat per l’arquitecte felanitxer Xavier Fontanet. D’ençà que es va tancar el Teleclub, els veïnats no tenen cap local social. Per aquest fet, la presentació del projecte es va haver de fer dins l’església.
Tancades a mitjans dels anys 70
Les escoles rurals varen fer una gran funció educativa fins a mitjan dècada dels anys 70, quan varen anar tancant les portes i els seus alumnes foren traslladats als col·legis de Felanitx. Amb els pas dels anys, només les escoles dels dos nuclis poblacionals més importants, Portocolom i Cas Concos, s’han ampliat i s’han convertit en col·legis d’infantil i primària, acollint un bon nombre d’alumnes; de cada any més, principalment el de Portocolom. Les escoles rurals varen tancar aquesta funció educativa per sempre. Però, cada una d’elles ha tingut una sort ben diferent. Les des Carritxó i Son Mesquida s’han convertit en cases particulars. La de Son Mesquida, que es trobava bastant lluny del nucli de cases del llogaret i de l’església, va ser subhastada fa anys per l’Ajuntament i, amb els doblers recaptats, la Sala va arreglar un local annex a l’església, al nucli del mateix llogaret, que ara l’associació de veïns i altres entitats l’empren per fer les seves activitats.
La de Son Proenç, fa uns anys va ser restaurada i convertida en casa de colònies i espai per a activitats dels veïnats; té molta demanda per a celebracions de festes particulars. La de Son Negre, fa molts d’anys que els veïnats en tenen cura. Per exemple, per fer-hi les ballades i torrades populars que anualment es fan en honor a Sant Antoni, i també per a activitats i trobades, com les juntes dels veïnats. Fins i tot, anys enrere va tenir molta més activitat. Es va transformar i s’hi va construir un escenari. Així, un grup de teatre de la mateixa barriada hi assajava i representava obres amb molt d’èxit.
El projecte de la de Son Valls
L’escola de Son Valls-Son Calderó, que va ser construïda els anys 1933-1935, està totalment abandonada, plena d’arbusts, i l’interior és un colomer. Necessita mà de metge de bon de veres.
El projecte presentat per Xavier Fontanet preveu la restauració de l’immoble tot mantenint la tipologia actual. “Es tracta de recuperar el patrimoni, fer-lo habitable, però amb una intervenció mínima, i donar-li un nou ús, mantenint els dos espais diferenciats: la sala de l’escola i la casa del mestre”, ha explicat Fontanet.
Té un estat molt deficitari per l’abandonament de prop de cinquanta anys. El dia de la presentació, alguns veïnats recordaren que entre els anys 1950-1955 acollia una trentena d’alumnes, mentre que el darrer any eren una quinzena, entre nins i nines, d’edats compreses entre els quatre i els catorze anys. L’any 1975 varen tancar les escoles rurals. Aquell any, a la de Son Negre hi havia una dotzena d’alumnes.
L’Ajuntament té la intenció de, dins el 2024, treure a licitació les obres i començar-les. De fet, al pressupost municipal que es debatrà al Ple de dilluns hi ha una partida de 460.000 euros per a aquest fi.
La de s’Horta
L’escola de s’Horta d’aquells anys no entrava dins aquest projecte d’escoles rurals. Estava situada a una casa particular de la plaça de Sant Isidre, i el 1976 es va inaugurar l’actual col·legi Reina Sofia. Fa uns anys, Joan Bover, que durant molts d’anys en va ser el director, n’explicà la història a aquest setmanari.
