La primera setmana de juliol ha tengut un clar protagonista: l’A Jazz de Mar, que enguany ha celebrat el desè aniversari amb un programa innovador, fet que ha quedat demostrat amb la gran participació de la ciutadania a tots els actes que s’han fet.
Tal com avançàvem la setmana passada, el primer concert, dimarts, al Babo, ja va ser especial, principalment pel lloc triat, i també per la qualitat dels músics.
Dimecres, l’anunci del concert al far va aixecar molta expectació. Més d’una hora abans de l’obertura de portes la cua quasi arribava a la torrentera que ens duu als Banys de na Cleo. Molta gent es pensava que es podria visitar el far per dedins, però, així i tot, poder passejar per l’esplanada exterior i poder contemplar el Port i el litoral des d’una òptica que no la podem veure mai feia goig. Molta gent, fins i tot de certa edat, varen comentar que era la primera vegada que trepitjaven aquell espai tan característic, tan felanitxer, però alhora també tan inaccessible. Primer, Pere Bennàssar va dissertar sobre el far, acompanyat d’en Paco, el darrer faroler i, just a la posta de sol, va començar el concert del pianista Agustí Fernández amb la seva música d’avantguarda.
Els actes varen continuar amb els participants en el Campus de Música Creativa, amb infants i joves arribats de tota l’illa. Varen mostrar el que havien preparat en els quatre dies.
Dissabte, l’Alabaix Big Band va oferir el seu concert tradicional; una banda formada per músics locals i visitants, sota la direcció de Toni Vaquer, que amb la seva nomenclatura gestual només els qui són sobre l’escenari entenen.
Emotiu va ser l’homenatge que va voler retre a en Pepo.
I la cirereta del festival va ser el concert de Sílvia Pérez Cruz i Salvador Sobral —Sílvia & Salvador—, diumenge a vespre. L’hora era a les 22 hores, però dues hores abans ja hi havia una bona cua per poder agafar un bon lloc per poder gaudir d’aquest concert, l’únic a Mallorca de la seva gira conjunta.
Més de dues mil cent persones vibraven juntes al batec de cinc músics prodigiosos, que amb el tremolor de cordes vocals, fregades i pinçades hipnotitzaren el públic talment com si fossin sirenes, ja ho advertia na Maria Montserrat a les locucions prèvies a la cantada. Les 2.100 entrades es varen vendre en poc més de 48 hores. Molta gent va quedar sense entrada. Alguns aprofitaren per veure el concert des de dins mar, en barca, i altres des del carrer, encara que aquests només l’escoltaven.
El desè aniversari deixa el llistó molt alt, per l’èxit en tot: l’organització, la qualitat dels participants i la nombrosa resposta del públic, no només felanitxers, sinó d’arreu de l’illa. Ja ho explicaren els organitzadors, l’èxit és també gràcies als nombrosos voluntaris que, malgrat la calor i la bascota, s’hi deixaren la pell perquè tothom pogués gaudir, com també la col·laboració d’entitats i administracions públiques.
“Seguim apostant per la música viva i en directe, la dinamització cultural i els espais comunitaris, físics o figuratius, en el nostre poble. Màxim agraïment a tothom que hi participa”, expliquen.
