El ball dels Cavallets, la presentació dels gegantons i el 60è aniversari de s’Estol des Gerricó s’enduen, pràcticament, tot el protagonisme de la festa de Santa Margalida; la festa patronal, però que des de fa molts d’anys no aconsegueix moure la gent, a diferència de Sant Agustí. Tampoc no “s’inventa” res nou per fer-la més atractiva com, per exemple, han fet a Manacor amb Sant Jaume que, en pocs anys, s’ha obert un lloc dins el calendari festiu local.
El primer ball dels Cavallets
Com és costum, els Cavallets amb la cercavila, el divendres a les set del capvespre varen obrir la festa. El primer ball va ser davant la Casa de Cultura. Enguany ha estat any de relleu del grup de dansaires. Per això, primer varen ballar una selecció dels que els han ballat els dos darrers anys –recordem que són tants els infants que els volen ballar, que cada dos anys hi ha quatre colles, 28 infants–. Després, aquests varen ballar conjuntament amb la primera colla dels d’aquest bienni, intercanviant-se els capells i els cavallets. I a partir d’aquí tot el protagonisme ja va ser pels nous. Com que són quatre colles, cada una només balla una vegada a l’any. O sia, durant el bienni, només es balla dues vegades. Qui balla per la revetla de Santa Margalida, l’any següent balla el dia de Sant Agustí. Qui balla el dia de Santa Margalida, l’any que ve ballarà a la revetla de Sant Agustí. Qui enguany balli per la revetla de Sant Agustí, l’any que ve ballarà el dia de Santa Margalida, i qui enguany balli el dia de Sant Agustí, l’any que ve ho farà a la revetla de Santa Margalida.
D’aquesta manera tots els infants interessats poden ballar. Ser tants demostra el punt àlgid que hi ha per ser cavallet. Fins ara, molts de pares apuntaven als infants en néixer, i així poder ballar-los. Alguns exballadors recordaven l’altre vespre que fa vint o trenta anys, i no en parlem de més enrere, que venia just trobar-ne set, i ballaven els quatre dies de l’any i durant tres anys, o més.
Els gegantons
Després dels primers balls davant la Casa de Cultura va començar la cercavila. Enguany anaren directe a ballar davant la Sala. Allà els esperaven els gegantons, na Margalida i n’Agustí, que han estat restaurats i que, a partir d’ara, acompanyaran en determinades ocasions els Cavallets i els gegants (des Macolí i na Maria Enganxa).
La batlessa, Catalina Soler, va recordar que anys enrere eren dos caparrots “maños” que formaven part de la colla, però que els varen anar transformant. Fins abans de la seva restauració estaven exposats dins la Sala. De la restauració, la nova estructura i de la vestimenta, agraí la feina de n’Apol·lònia Rotger, Parra, que ha regalat el rebosillo –que porta na Margalida– i de la cosidora Pilar García. El músic Jaume Julià, Estepoll, ha creat una música perquè puguin ballar, el varen fer sonar davant la Sala.
Les Completes
El vespre, les Completes a l’església parroquial hi posaren la solemnitat religiosa, juntament amb la processó que es fa fins a sa Font on el rector porta a les mans la relíquia de la Santa, per recordar el perquè d’aquesta festa patronal. El 20 de juliol de 1490, fa 534 anys, després de patir una greu sequera, feren la font més endins, i amb rogatives i pregàries, aquest dia va tornar a rajar aigua. La gent es va posar tan contenta que decidiren fer festa cada any aquell dia. Amb el temps es convertí amb la festa patronal del poble.
Tot seguit es va presentar el videoresum de la “performance” que es va fer l’any passat per la Nitx de l’Art entorn del misteri de na Maria Enganxa i sa Font.
Els actes de la vigília de la festa varen acabar amb la “verbeneta”.
El dissabte dematí hi va haver una visita guiada per diferents indrets del poble a càrrec de na Magdalena Bennàssar.
L’ofici
Ja l’horabaixa, seguint el patró de fa anys, a les 20 hores, va tenir lloc l’Ofici solemne a la parròquia. A la bancalada municipal, s’hi varen asseure les autoritats municipals (els regidors del PP, PI i PSOE. No hi eren ni els del Bloc ni de Vox), a més del conseller de Cultura i Turisme del Govern, Jaume Bauzà.
Acabada la missa, els Cavallets varen tornar a ballar damunt el replà i també a baix, al carrer, on també varen ballar els gegantons i els gegants. El gegant des Macolí i na Maria Enganxa enguany estan d’aniversari. Han celebrat la seva majoria d’edat. Els varen presentar per Santa Margalida de 2006.
L’escala parroquial era plena de gent, i també n’hi havia per la plaça. Potser va ser el moment que més gent hi va haver de tots els actes d’aquests dies.
Els Cavallets i tota la seva comitiva varen acompanyar les autoritats, amb la cercavila, fins a la Sala.
Cal esmentar també els acompanyants: els xeremiers, en Jaume Julià i en Miquel Fiol, els dos dimonis, la colla dels caparrots i el seu encarregat, en Biel Serra. I com no, els mestres dels Cavallets, en Cosme Vicens i en Tià Roig.
Recordem que els Cavallets estan documentats per primera vegada l’any 1671, fa més de 350 anys. Aquests varen ser introduïts a Felanitx pels frares agustins per solemnitzar les festes populars de Sant Agustí. Després de l’exclaustració, el 1835, els Cavallets continuaren vinculats al Convent de Sant Agustí, fins que l’any 1881 passaren a càrrec de l’Ajuntament. Des de fa molts d’anys també ballen per la festa patronal de Santa Margalida. (Continua a la pàgina 3)
Els 60 anys de S’Estol
S’Estol des Gerricó ha celebrat el seu 60è aniversari. Alguns dels membres explicaren els orígens i la trajectòria del grup durant aquestes sis dècades, i es va aprofitar per retre un homenatge als fundadors, alguns dels quals ja no són entre nosaltres: Jaume Ballester, Maties Barceló, Margalida Fuster, Joan Obrador, Catalina Puigròs, Catalina Ramon, Salvador Reus, Tomeu Rotger, Margalida Tauler, Catalina Mesquida, Catalina Rosselló, Juanita Puigrós, Joan Perelló, Miquel Julià, Miquel Bordoy, Joan Pou, Ricardo Martínez, Jaume Obrador i Natàlia Vilaret.
Els presents varen rebre un obsequi de part dels membres actuals. Alguns són fills o nets dels fundadors.
El conseller Jaume Bauzà, en nom del Govern, i la batlessa Catalina Soler, en nom de l’Ajuntament –en nom del poble, va dir–, obsequiaren l’agrupació per aquest important aniversari.
També es va estrenar una música composta per a l’ocasió pel membre de S’Estol Ricardo Martínez.
Els actes en honor a la patrona varen acabar, com és costum des de fa molts d’anys, amb la ballada popular a càrrec dels grups locals Abeniara i S’Estol des Gerricó.
Des de fa uns anys, aquest dia, no hi ha focs artificials. I fa molts d’anys que no hi ha aquelles rodelles, que molts –els que ja tenen uns anys– encara recorden.
