Aigua

Quan tremoles sota el vent et batega la mentida.Ets mirall de flor podrida, bassa fosca i indecent. El teu bes és el turmentd’un degotís estroncat. Amb pols i vent m’han regatla punta de l’arrel nua mentre el cel blau insinuaun desig que ens han negatT’esperàvem secs del totconsumits per la Xylella,esperant fossis aquellapluja que ens fes treure un brot.Ara, un,...