Després de posar fi a la seva trajectòria com a mestre, va aprendre a no veure’l travessar la porta de l’entrada, a treure i reverdir cada primavera irremeiable les noves branques, a confiar en la soca rabassuda que cerca les arrels amb el zel del qui reclama el que és seu, perquè se’n nodreix, perquè...
Aquest contingut és només per a subscriptors!
Suma-t'hi ara
Suma-t'hi ara
Ja sou membre? Entra aquí