Les cendres de la humanitat

Era una nit de 31 d’octubre, vespre de Tots Sants. Els carrers eren buits i el trànsit esporàdic. L’Obdúlia mirava per la finestra i la seva ànima la conduïa als darrers records de la vida del seu estimat Tomàs. Eren ja tres anys sense ell i la pena no desapareixia. Sentia un nus a la...