La setmana passada va venir a Mallorca un senyor de Madrid a explicar-nos el que nosaltres ja sabíem de sempre: a Mallorca parlam mallorquí, a Menorca menorquí, a Eivissa eivissenc, a Formentera formenterenc i a Cabrera cabrerenc. I se’n va guardar com de caure de dir, segurament perquè no ho sap, que tots aquests parlars, li agradi o no, formen part d’una mateixa llengua, la llengua catalana.
Ara, quan vagi a Andalusia, ¿dirà als andalusos que la llengua que parlen és andalús, que a Múrcia xerren en murcià i que a Extremadura conversen en extremeny i que aquestes llengües no tenen res a veure amb el castellà?
El varen ovacionar. Mentre deia aquestes cabotades, na Soler i els seus escolans l’aplaudien amb les orelles ● Joan
