Il·lustre, egregi, ínclit, preferit, predilecte… què té més!

El senyor Miquel Riera sempre ha de dir la seva i sempre ha de tenir la darrera paraula. Ara ha afegit una segona carta signada a les moltes anònimes i al seu articlet d’historietes per no dir res de nou i condicionar (però) la raó a qui la té i dir que: “no puc dedicar massa temps a un assumpte”, quan ja fa vint-i-vuit anys que perd el temps amb el qualificatiu.
El que sí que ja és per fer-s’ho mirar és que, malgrat que a la plenària en què es va aprovar el Reglament ell ja va trobar ossos al lleu, hi va votar a favor ● N’Observadora