Fa uns anys, les sucursals bancàries envaïren la nostra població. A la vila sempre havien tengut delegacions de bancs que prestaven un servei a la població: la Banca March, el Crèdit Balear, la Caixa de Pensions, i fins i tot vàrem tenir un banc propi, amb un edifici prou interessant que, més tard, fou ocupat pel Banco Español de Crédito.
Semblava que tot anava bé. Els bancs guanyaven doblers i el ciutadà rebia un servei mitjançant unes persones, normalment de la vila, que facilitaven les operacions. Anava tan bé, que començaren a aparèixer nous bancs que oferien més prestacions incorporant uns mitjans tècnics que, gràcies a ells, a qualsevol hora del dia i de la nit podies prescindir del personal humà.
Ara, tot ha canviat. Ha començat l’operació contrària. Els bancs tanquen oficines i s’instal·len a zones allunyades del centre de la vila, i obliguen els usuaris a desplaçaments pesats, a utilitzar uns sistemes tècnics que no coneixen i adaptar-se a uns horaris estranys.
Ningú ha explicat res. Han adoptat les noves tecnologies, eliminen personal i els usuaris són convidats a fer servir uns instruments que difícilment poden esser emprats per les persones d’edat avançada. És el progrés, m’han dit, i no hi podem fer res ● Pere
