Cert que el PP, o allò que era en aquell temps, va votar en contra de la Constitució, i potser per això oblida que l’article 16 diu: “Cap confessió tindrà caràcter estatal”. A més, respecte a l’aconfessionalitat de l’Estat diu: “els càrrecs públics no assistiran a cap acte que tingui caràcter religiós, declinant les invitacions que se li poguessin fer, i tampoc organitzarà ni programarà actes (…) de caràcter confessional religiós”.
Es veu que des que el comandament de l’Ajuntament el du el PP, es bota la Constitució i ens fa reviure temps que pensava que estaven superats. Els regidors de l’equip de govern, (els de l’oposició no), tenen un sobrevingut afany de protagonisme als actes religiosos que tot i que sigui a títol personal, fa mala olor.
Felanitx va ser pioner a desvincular la política local de les celebracions religioses, i després la gran part de municipis progressistes varen seguir el nostre precedent. Però veure el batle carregant el dosser de les processons, el regidor de la policia aguantant el crist ressuscitat, a la missa del sant enterrament presidia el batle i alguns regidors, són escenes que no veia de feia molt temps i que m’obliga a reflexionar que les ganes de ser vist superen les creences religioses que puguin tenir alguns polítics • Mira prim
