Vaig prometre que si sortia d’aquesta escriuria al Felanitx, del qual som soci. Ara fa un poc més de dos mesos em varen operar del cor. Em posaren una vàlvula nova i un marcapassos: la que em va donar la naturalesa quan vaig néixer havia acabat de funcionar. Em moria. Gràcies a Déu i als professionals estic viu i coleando.
Gràcies, bon Déu, gràcies especialistes i gràcies a tots els que fan feina a Son Espases i a l’hospital de Manacor. Sou meravellosos!
Del que us vull parlar i és el motiu d’aquesta carta, però, és la sorpresa que em vaig endur per les festes de Sant Nicolau de l’any passat. Als balcons, amb la bandera del poble, també hi varen penjar el dimoni. Em deman: a qui honram, a Sant Nicolau o al dimoni? No sé de qui va esser aquesta idea. Què ens passa, hem perdut el nord? Dia 10 de setembre, qui honram: Sant Nicolau o l’enemic del bé?
El meu desig, si som viu (tenc 87 anys) quan arribi setembre, seria veure Sant Nicolau als balcons, home de pau i bondat, i no l’enemic del bé i de la pau. Què ens passa? Reflexionem-hi un poc • Un concarrí, A. Bennasar
