El camí de s’Algar s’ha convertit en un lloc tranquil, ideal per passejar, respirar aire pur i gaudir del paisatge… Sempre que no mirem a terra ni inspirem gaire profundament. I és que, a cada passa, el que hi trobam són les merdes dels cans que algunes persones han decidit “cedir generosament” a l’espai públic.
Potser pensen que, com que no hi ha papereres, la responsabilitat també desapareix. O potser tenen la teoria que a fora vila tot el que surt del ca és adob natural, una teoria interessant, per cert, que podrien posar en pràctica dins els mateixos jardins o cossiols, no al mig del camí.
Això no va de ser amant dels animals (jo la primera), sinó de ser mínimament cívics. Recollir el que el nostre ca o cussa deixa enrere no és cap heroïcitat: és, simplement, el que ens toca.
Si volem que el camí de s’Algar sigui un indret agradable per a tothom, potser haurem de començar per recordar que “passejar el ca” no inclou deixar-hi empremtes.
Gràcies per endavant · Caterina
