The big chill

Aquests dies de setembre, en els quals molts han retornat a la feina i els joves a les aules, els qui tenim poques feines (és un dir) ens podem permetre anar a algun dels cafès de la vila o del Port a fer part d’alguna rotlada de les que, de manera espontània, intenten arreglar el món. Són tertúlies improvisades que avui parlen dels problemes mundials i demà dels carrers que necessiten un repàs d’asfalt. M’agrada, adesiara, escoltar el que es diu des de la saviesa espontània i poc mesurada, sense filtres. Cafès de tota la vida, quan encara el temps permet poder ser a la terrassa, es converteixen en platós de televisió o estudis de ràdio, en el qual els participants hi van per a no dir res nou. Ah!, a les tertúlies felanitxeres, els opinadors no cobren. Cadascú es paga la seva rasca.