El cantautor nord-americà, acompanyat de Toni Monserrat i Tim Haren, protagonitzà una vetlada memorable que serví per estrenar les activitats del nou col·lectiu felanitxer Sembra Cultura
Col·lectiu sembra cultura ▼
Dissabte passat, les portasses de l’Hospici es varen convertir en una espècie de temple de la música americana. Amb el local ple de gom a gom i un públic entregat des dels primers compassos, Tim Easton oficià una autèntica cerimònia dedicada al folk, al blues i a la música d’arrels, acompanyat dels seus amics Toni Monserrat, a la guitarra i veu, i Tim Haren, a la bateria. Una missa laica en què les guitarres, l’harmònica i el ritme ompliren aquest nou espai, i en què la comunió entre músics i públic fou absoluta.
Easton, un rodamon de la cançó nascut a l’estat de Nova York i establert des de fa anys a Nashville, Tennessee, tornava a Mallorca per sisena vegada. Hereu de la tradició dels grans narradors de la música nord-americana, de Woody Guthrie a Bob Dylan, ha construït una trajectòria sòlida i personal, allunyada dels grans circuits comercials, en què les històries quotidianes, les contradiccions humanes i una mirada crítica sobre el món es converteixen en cançons. Aquesta vegada, a més, la seva visita a l’illa coincideix amb l’enregistrament d’un nou disc que posa la situació política del seu país al punt de mira.
El concert alternà peces de folk més clàssic, com “Northbound” i “Lexington Jail”, dos temes emblemàtics de la seva discografia, interpretats amb aquesta veu aspra i propera que caracteritza Easton, amb altres cançons d’un groove irresistible, en què la guitarra de Toni Monserrat i la bateria de Tim Haren aportaren un ritme contagiós. El trio demostrà que no fan falta grans artificis per omplir l’escenari: basten bones cançons, ofici, complicitat i la capacitat de fer que cada tema bategui al cor i faci moure les cames dels espectadors.
Hi hagué moments per deixar-se endur pel ritme i per ballar, però també instants d’una intensitat més íntima, com la interpretació de “Next to You”, que emocionà especialment el públic assistent. I encara hi hagué lloc per a la sorpresa, amb una versió ben particular de “I Wanna Be Sedated”, el clàssic punk dels Ramones, passat pel sedàs personal d’Easton i Toni Monserrat. Tampoc no hi faltà la crítica política, que arribà amb “Killing Time”, al primer bis, una cançó amb què Easton carregà, amb una bona dosi d’ironia, contra aquells que es passen la vida queixant-se de tot, però que mai no fan res per canviar les coses. Una estirada d’orelles que semblava adreçada, especialment, a una esquerra actual més avesada a la protesta que a l’acció i la solució de problemes reals.
El públic respongué amb entusiasme a una actuació que tengué tant de celebració com de trobada entre amics. La proximitat i intimitat de les portasses ajudaren a crear aquella atmosfera difícil d’aconseguir en escenaris més grans, en què la música deixa de ser un simple espectacle i es converteix en una experiència compartida.
La vetlada tenia, a més, un significat especial: era el tret de sortida de Sembra Cultura, un nou col·lectiu felanitxer que neix amb la voluntat de dinamitzar i dinamitar la vida cultural del poble. Si aquest primer concert és una declaració d’intencions, la llavor no podia haver caigut en millor terra. Dissabte, a les portasses, es va sembrar cultura. I de la bona!
