En Joan Adrover Vila (Felanitx, 2002), amb una cama felanitxera i una de campanera, és graduat en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de les Illes Balears. A la vila se’l coneix especialment per dues grans aficions: fer betlems i cosir indumentària mallorquina. Al seu compte d’Instagram, @alampla, assegura fer “recerca, divulgació i reproducció de la manera de vestir-se dels mallorquins del segle XIX”. Avui, després de Nadal i en plena època de beneïdes, ens parla de tot això.
Quin temps fa que teniu l’afició de fer betlems?
Sempre dic el mateix: faig betlems perquè no m’he aturat mai de fer-ne. Vaig començar a fer-ne a ca nostra i a cals padrins, seguint el costum i la manera de fer-lo que em varen ensenyar. A poc a poc, hi afegia elements fets meus i quan tenia onze anys em vaig encurollar a fer-lo tot sencer: pastorets, animals, cases… L’any 2016 em varen convidar a participar en la Ruta de Betlems de Felanitx, que just feia un any que havien posat en marxa, i de llavors ençà hi he participat cada any. En tots aquests anys he establert i he evolucionat el meu estil, i encara ara.
Com ha anat evolucionant la participació en la Ruta de Betlems?
Com tot, ha variat… En els darrers onze anys hi ha hagut anys amb més participació que d’altres, però els organitzadors estam molt satisfets perquè ha estat un projecte continuat i que, creim, ha sabut mantenir el propòsit pel qual es va crear: omplir, amb esperit de germanor, el poble de betlems visitables. Així i tot, la ruta ha crescut en aturades, activitats, categories… Sobretot, estam contents dels diferents estils de betlems que s’hi mostren i de la bona rebuda que ha tenguda, que fa que la Ruta de Betlems ja sigui una activitat consolidada dels actes de Nadal a Felanitx.
Quina és la vostra sensació pel que fa a aquest Nadal passat?
No ens podem queixar gens. És ver que no ha estat l’any amb més betlems i novetats (tot i que s’ha incorporat el betlem del Convent, tot un èxit). Jo he estat el primer que he fet un betlem més senzill tècnicament que altres anys, però volia recuperar la manera de fer betlems que he apresa a ca nostra. Estic més que satisfet, perquè s’han fet betlems i, just pel fet de fer-se, un betlem ja té valor, per a mi. Enguany, això sí, trobar botigues tancades que cedissin el mostrador per posar-hi betlems ha estat difícil, i això és positiu perquè vol dir que la majoria dels locals han reobert negocis. De cara a l’any que ve ja pensam alternatives perquè la Ruta de Betlems es pugui perllongar sense dependre només de locals particulars.
De betlems a beneïdes. Els vostres hiverns deuen ser ben entretenguts, no?
Qui em coneix sap bé que no estic aturat mai, i molt manco hi tenc les idees. Sé estar entretengut tot l’any… Sigui com sigui, puc dir que no deixen de ser dos actes que a Felanitx s’enllacen, perquè el costum era desfer el betlem el dissabte de Sant Antoni per poder cremar l’herba seca al fogueró. Així ho conta Jaume Oliver al Llunari pagès. És per això que la Ruta de Betlems s’allarga fins devers Sant Antoni.
Com a cosidor, sou un apassionat de la indumentària tradicional. Què us crida l’atenció d’aquest tipus de roba?
No t’ho sabria dir, ara. Segurament m’interessa perquè és una indumentària que comporta molts de temes: història, tradició, artesania, identitat… Ha tengut, i té encara ara, una càrrega simbòlica molt important. M’interessa per una part tècnica, però sobretot per dignificar-la, perquè fa dècades que s’ha desvirtuat i s’ha arribat a tractar com una fressa.
No hi ha molta gent avui dia que es dediqui a això. Per què creieu que és així?
En general, fa falta gent que sàpiga cosir, és ver, i encara més especialitzada en el vestit tradicional, que compta amb patronatge, tècnica, teixits i, en general, uns coneixements molt específics. No tot s’hi val, si ho volem fer bé. Estudiar o reproduir aquesta roba no sempre és fàcil perquè, per començar, no hi ha cap tractat únic i les peces antigues que podem agafar de referència són patrimoni privat. No vull donar un missatge de desànim, emperò: qui cerca, troba, i, a la feina ja feta, s’hi suma una revifalla de gent, jove, que s’hi interessa.
En certa manera, és lluitar per la conservació de la nostra cultura popular, no?
És clar. Però no de manera buida, no perquè sigui “una cosa molt antiga que hem de conservar perquè no es perdi”, sinó com una manera genuïna de dignificar el nostre passat des del present, sense olor de caixa tancada, per ajudar-nos a entendre qui hem estat i qui som, també ara. La indumentària, la mirem des de l’estudi o des de la part més material del fet de vestir-se, és part del patrimoni cultural que ens defineix, com un edifici històric o com una festa, i, si volem estar orgullosos de ser qui som, també convé conèixer-la i valorar-la tal com és.
El passat 10 de gener vàreu fer una xerrada a Campos sobre “Claus per vestir-se de pagès”. En què va consistir?
Així és. Vaig exposar què implica vestir-se de pagès, des del context històric i el simbolisme que comporta, quins són els elements bàsics per vestir-s’hi de manera respectuosa amb el vestit històric que realment va existir fa gairebé dos-cents anys i quins són els reptes actuals. Volia ser una xerrada divulgativa que tocàs diferents temes i que permetés que els interessats s’endinsassin dins aquest món i n’entenguessin la complexitat. A part de les explicacions, la teoria es va complementar amb projecció d’imatges i una petita mostra de peces de roba antiga i reproduccions per il·lustrar el que defensava.
Què implica vestir-se a l’antiga?
Moltes de coses… Vestir-se de pagès (a l’antiga, a l’ampla o a la manera tradicional) normalment no és vestir-se de manera totalment fidedigna com anaven els mallorquins de mitjan segle XIX. Això ho voldria deixar clar. La idea que tenim ara dins el cap de què és el “vestit de pagès” és més aviat una representació idealitzada i simplificada de com anaven realment els nostres avantpassats. El re és trobar l’equilibri entre respectar la tradició i la història, sense inventar-nos res. I vestir-nos d’aquesta manera quan tengui sentit en un context, sense abusar-ne. No ens fa més mallorquins vestir-nos d’una altra època…
Hi va haver molta assistència?
Estic satisfet. La sala de conferències va quedar gairebé plena. Va venir gent de tota edat i de diferents llocs. En general, tothom qui hi era ja tenia uns coneixements previs o ja sabia més o manco què volia dir vestir-se de pagès. Com sempre, i seré crític, quan es fan actes divulgatius costa molt arribar al gran públic, que és a qui s’adrecen realment… Costa molt rompre la bombolla.
Qui es vesteix de pagès i pagesa avui dia?
Tothom qui vol, i qui pot. Històricament i majoritàriament, es vesteixen de pagès els membres de les agrupacions folklòriques per als espectacles. Hi ha gent particular i deslligada d’agrupacions, també, que s’hi vesteix per anar a festes en què el vestit tradicional té cert protagonisme, com poden ser les beneïdes mateixes. Pel que fa al gènere o l’edat d’aquesta gent, m’és complicat generalitzar. Cada vegada hi ha més joves i homes que s’interessen per la indumentària mallorquina, com jo mateix.
Una vegada acabades les beneïdes, tocarà descansar o teniu pròxims projectes?
Ja he dit que no sé què és estar aturat… Tocarà seguir, sigui amb projectes d’indumentària —que bé en tenc—, amb el betlem de l’any que ve —que, evidentment, ja sé com el vull— o amb qui sap què.
