Miquel Ramon Nicolau (Felanitx, 1953) es va iniciar ja als sis anys en el cor de la seva escola a Palma, una experiència que el va marcar profundament i va despertar el seu interès pel cant. En els anys 70 va formar un grup amb el seu germà Sebastià anomenat Hits, el grup també estava integrat per en Toni Fiol i en Jaume Rigo tots felanitxers. L’any 1981 feren una altra formació felanitxera amb en Pep Prohens i en Miquel Fortesa, el qual més tard ho va deixar i s’incorporà el seu germà Tomeu Rito. Miquel forma part de la Coral de Felanitx des del 2019 i n’ha estat nomenat el president aquest mateix any.
Per a la gent que encara no la coneix, què és la Coral de Felanitx i quin paper té dins la vida cultural del municipi?
La Coral de Felanitx és una agrupació vocal que es va fundar en el 1975, però va començar amb una reunió en el setembre de 1974, on es varen ajuntar el batle en aquell temps, ’Andreu Manresa, el regent, i diferents entitats i es varen reunir perquè volien que Felanitx tengués una coral. Varen xerrar amb en Jaume Nou Sous i ell va proposar d’anar a xerrar amb en Bernat Julià, i quan hi varen anar li va dir que havia de ser ell qui l’havia de crear, i arran d’aquesta reunió es va decidir que la coral formaria part de la vida cultural del poble i seria l’entitat que representaria els felanitxers i felanitxeres en els actes oficials.
La Coral de Felanitx compta amb una junta directiva. Com funciona aquesta junta i quines responsabilitats assumeix en el dia a dia de la coral?
La Coral de Felanitx compta amb una junta directiva que coordina i representa l’entitat. Aquesta estructura va néixer ara fa vint anys, coincidint amb l’entrada de na Margalida Massutí com a directora.
La junta està formada per un president, un vicepresident, un tresorer, un secretari i diversos vocals. Un d’aquests vocals assumeix la tasca de direcció musical de la coral.
En el dia a dia, el tresorer és qui assumeix una càrrega més gran de feina, juntament amb la presidència i la secretaria. Aquesta darrera s’encarrega d’aixecar actes de les reunions i de mantenir al dia la documentació administrativa.
La coral celebra, com a mínim, una assemblea general anual, en la qual es presenten els comptes, s’exposa la memòria d’activitats de l’any anterior i es decideixen les actuacions futures. A més, hi ha actuacions que ja venen determinades pels convenis establerts amb l’Ajuntament.
Quants membres té actualment la coral i quin tipus de repertori sol interpretar?
Actualment, està formada per 41 membres. La Coral prepara els programes segons les actuacions que s’acordin durant l’any. En els darrers temps, ha gaudit especialment d’organitzar concerts conjunts amb corals de diferents pobles, amb les quals han creat espectacles de més gran format.
El repertori abraça estils molt variats: des de programes dedicats a cançons de musicals fins a monogràfics centrats en compositors com Verdi o Wagner, així com obres contemporànies, algunes estrenades especialment per a la coral, com Edificant de Miquel Brunet l’estiu passat.
Darrerament, amb motiu del pregó de Pasqua, la coral va interpretar un programa dedicat a diversos “Ave Verum”, que recorren aquest motet des del Renaixement fins a l’actualitat. Entre aquestes peces, s’hi inclogué la versió més contemporània, composta per en Miquel Xamena.
Si una persona del poble té interès per cantar, què ha de fer per formar part de la coral? Cal tenir experiència musical prèvia?
Sempre l’experiència musical és un grau, però no és cap fet indispensable. Simplement, és tenir ganes de cantar i sí que almanco venir un dia, que nosaltres assajam de moment els dijous, de les 21.00 a les 23.00 h, venir un poquet abans per poder fer un poc de prova vocal per saber especialment en quina corda se l’hauria de col·locar. I moltes ganes de cantar i formar part de la vida musical del poble i de representar Felanitx.
La Coral manté una relació institucional amb l’Ajuntament, que normalment es concreta mitjançant un conveni de col·laboració cultural. En què consisteix exactament el conveni que teniu amb el consistori?
L’Ajuntament per part d’aquest conveni que tenim, té una subvenció establerta i des de fa 20 anys és la mateixa i tenim tota una sèrie d’actuacions compromeses que hem de complir que vendria a ser la diferència en el preu de la subvenció que ens donen. Una altra entitat, quan fa un concert, li paguen i nosaltres tenim aquestes estipulades i les altres sí que van a càrrec nostre. És ver que el concert d’estiu des de la pandèmia l’hem fet molt més gros i l’Ajuntament assumeix part del cost d’aquest concert gros.
I el conveni es tracta, com he dit abans, de l’actuació de l’ofici de Sant Agustí, l’ofici de Santa Margalida, l’ofici de Pasqua, el dia de l’Àngel a Sant Salvador, Tots Sants en el Cementeri, la missa de la coronació a Sant Salvador, els darrers anys també cantam l’himne en el pregó de festes de Sant Agustí, també feim el concert d’estiu, el concert de nadales i després anam a cantar quan són els patrons en els llogarets de Felanitx.
Quins projectes o reptes té actualment la Coral de Felanitx de cara al futur?
De cara al futur un dels reptes més importants és anar incorporant veus joves a la massa coral que tenim, enregistrar l’obra Edificant que vàrem estrenar l’estiu passat per celebrar el 50è aniversari de la coral i un dels reptes que ja fa un parell d’anys que tenim al cap i sempre l’hem anat ajornant perquè ens surten diferents actes que ens passen per damunt és aconseguir fer algun intercanvi tenint contacte amb corals de Galícia, del País Basc i de Catalunya.
La Coral disposa actualment dels espais adequats per assajar i fer concerts o encara hi ha necessitats pendents en aquest sentit?
La veritat és que des de fa 20 anys assaja a una de les aules del Conservatori o Escola de Música de Felanitx. Quan es va passar a l’edifici nou és ver que hi havia una sala de cor i és la que ens cedeixen per nosaltres poder assajar i hi podem tenir el nostre arxiu. Per altra banda, a l’hora de fer concerts tenim un problema molt seriós.
Quin problema hi ha?
Que no hi ha espais municipals per poder-ho fer. Espais públics. La veritat és que ens varen convidar a la presentació del nou auditori i realment és petit. Si haguéssim de fer un dels concerts, com és el cas del Glòria que el feim en el Convent, dins l’auditori no es podria fer. És petit. És una llàstima però serà petit. Gràcies que el fan, també s’ha de dir això. No està bé no reconèixer que es mouen i que ho volen fer, però realment és insuficient. I el Convent està en un estat deplorable, però si per exemple entre l’agrupació d’Amics del Convent, l’Ajuntament i el Bisbat es posassin tots d’acord es podria aprofitar el Convent per fer concerts grossets. És una pena que dins el poble no hi hagi un lloc per poder-los fer. Es tractaria de fer un poc de feina per millorar aquesta situació.
