La història està plena d’històries de totes les mides alhora que de personatges de tots els colors que els seus exemples, no hi ha dubtes que ajuden a completar, enriquir i, per descomptat, a comprendre la historiografia de qualque indret. Uns fets i personalitats que alguns han passat per malla i que els seus records, amb el pas del temps, han estat esfumats de la crosta de la Terra on nasqueren, però en ocasions presents a altres punts.
Entre aquells casos, per exemple, el de Joan de la Creu Font i Rosselló (Ciutat de Mallorca, 1833 – Barcelona, 1894). Aquest músic, format com a tal presumiblement a la capital de bressol, aprengué a polsar el violí i l’hemeroteca ens corrobora que donà mostres de la seva traça com a intèrpret d’aquell instrument al llarg de múltiples vetllades i concerts organitzats a Palma. Ciutat on el 1872 fou ordenat prevere, on durant anys complí com a primatxer de la seva parròquia dedicada a Sant Nicolau i on, segons el que Miquel Forteza Pinya, fa un feix de dècades recollí, en el volum primer del seu treball Del meu temps, entre els anys setanta i vuitanta del vuit-cents: “hi tocava el violí als oficis de mort i tenia una moneia que també el tocava (sic)”. Lloc que el 1887 mossèn Font deixà quan passà a la imponent basílica barcelonina de Santa Maria del Pi, on de seguida que hi abastà començà a defensar el lloc de mestre de capella. Càrrec que capitanejaria fins poc abans del seu decés, esdevingut a la capital dels catalans mentre comptava l’edat de 61 anys. Un prevere i s’estima si destra intèrpret de violí que hauria estat capaç d’ensenyar a polsar aquell instrument a la moneia que amb ell convivia a Palma i que a Barcelona hi fou especialment conegut com a compositor.
Autor de prop d’un centenar de pàgines musicals de gran valor artístic, el 90 % de les quals són totalment desconegudes a l’illa que el va veure néixer, que en altre temps foren apreciades en gran mesura on en diuen la Ciutat Comtal i moltes foren premiades a certàmens nacionals.
Idò res, desgraciadament pens que ens pertoca tornar a dir allò que “ningú és profeta a la seva terra”, i afegirem que Joan de la Creu Font i Rosselló, a Mallorca, malauradament només fou durant dècades recordat per tenir una moneia violinista i no per la lloable ginya que feu en el camp de la composició musical. Una vertadera llàstima, però, aquí hi ha en Círia, la Gestapo dels músics mallorquins perduts pel món.
