En Xisco Gràcia Lladó (Palma, 1962) és llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Geografia. Avui ens parla de la seva llarga trajectòria com a espeleòleg i comparteix amb nosaltres la seva experiència i coneixements com a especialista en coves subaquàtiques de Mallorca.
Què us crida l’atenció de l’espeleologia?
A nosaltres ens interessen les coves des del punt de vista científic. Descriure amb una topografia les coves i tot el que es va trobant i observant i, a partir d’aquí, fer tota classe d’estudis. És clar que sempre hi ha un component d’exploració i esportiu, perquè si no senzillament no pots entrar, però per a nosaltres les formes d’accedir a les cavitats, sigui fer servir cordes i tècniques d’espeleologia vertical o tancs de busseig, són un instrument i no una finalitat en si mateixa.
Us interessa només l’espeleologia de busseig o també d’altres?
M’interessen les coves en general, he fet i faig estudis també de coves terrestres, encara que m’hagi especialitzat més en les sotaiguades.
Quan us vàreu començar a formar per dur a terme aquesta activitat?
La família de la meva mare era de Felanitx i sempre hem passat molt de temps a Portocolom. A la meva infantesa per passar l’estona pescaves o jugaves amb els amics per la garriga dels voltants. Casualment a la zona hi ha moltes coves. Vaig començar a entrar de molt petit, als vuit anys. De més gran practicàvem ràpels (descens amb cordes) pels penya-segats amb tècniques i material molt rudimentari. Fèiem animalades. No sé com no ens vàrem matar amb aquell material! També feia pesca submarina i m’agradava tot el que tenia a veure amb la mar. Quan vaig començar la carrera, l’any vuitanta vaig fer un curs d’iniciació a l’espeleologia. Vaig començar a conèixer alguns espeleòlegs que feien estudis de caràcter naturalístic i científic de les coves.
Per què Portocolom us va cridar especialment l’atenció en aquest sentit?
Algunes de les més importants i interessants coves subaquàtiques es troben al litoral de Portocolom: cova des Coll, cova d’en Bassol i cova dets Ases. Són autèntiques joies geomorfològiques i biològiques i de gran bellesa. Un patrimoni natural del qual els felanitxers s’han de sentir especialment orgullosos.
Com vàreu aprendre a explorar les coves sota l’aigua?
Vàrem començar el 1994 amb una falta d’experiència total. Ara es fan cursos, hi ha material i informació per internet, molts de documentals… però vàrem viure tota l’evolució de l’espeleobusseig en nosaltres mateixos. Les primeres immersions es varen fer a pulmó i fermats a una corda com es feia als inicis. Posteriorment i després de més d’un ensurt que per poc no va acabar tràgicament, vàrem entrar amb escafandre autònom. No teníem gaire material i entràvem dues persones amb un únic equip de busseig, una autèntica animalada. Nosaltres vàrem tenir molta sort, ja que progressar amb aquelles condicions era extremadament perillós. Una fita clau va ser contactar amb un grup d’espeleobussejadors britànics que sovint feia expedicions a Mallorca. Eren especialistes en busseig dins coves en condicions molt difícils i particularment amb tancs col·locats als costats (sidemount diving) i va anar molt bé pel tipus de cavitat que tenim aquí on hi ha moltes zones estretes i molt mala visibilitat a la tornada. Vàrem fer servir les seves tècniques i configuració del material d’immersió. Actualment, feim servir fins a cinc tancs d’aire comprimit o nítrox (aire enriquit amb oxigen) per persona i propulsors per arribar a gairebé dos quilòmetres de l’entrada sota l’aigua. Cada cova o sector d’una cavitat requereix un tipus de material diferent, la cova comanda.
Heu estat molts d’exploradors al llarg d’aquests anys?
D’ençà del 1994 fins ara hi ha hagut diverses fases, cada època amb companys diferents. Als inicis érem molt pocs, sovint tres, fet que m’estranyava molt. Alguns han aportat moltíssim i han estat imprescindibles i altres no tant, però la seva contribució major o menor ha permès arribar als importants resultats aconseguits en el coneixement del món subterrani sotaiguat de Mallorca. Els tenc molt presents a tots ells. Peter Watkinson, Robert Landreth, Owen Clarke, Bernat Clamor, Juanjo Lavergne, Miquel Àngel Perelló, Miquel Àngel Vives, Miquel Àngel Gual, Mateu Febrer, Pere Gamundí, Antoni Cirer, Juan Carlos Lázaro, Nicolás Betton, Jhon Freddy Fernández, Anders Kristoffersson, Guillem Mascaró, Joan Pérez, Dirk Bornneman, Nick Franglen, Álvaro Granell són alguns dels principals espeleobussejadors que han estat involucrats. Cal destacar el felanitxer Guillem Mascaró, sempre entusiasta amb les tasques que s’efectuen a les coves. Molts d’ells ja no són actius per desgràcia, però han contribuït de forma titànica i la seva tasca anirà associada sempre a les exploracions i documentació que s’ha fet de les coves. També s’ha de reconèixer la tasca dels espeleòlegs “terrestres” que han permès conèixer moltes d’aquests coves i de la feina que han fet.
Vàreu decidir centrar-vos en les coves de Mallorca. Per què?
Jo crec que les coves i el carst de Mallorca són un tresor. Si això ho tenguessin a altres països li farien més cas. Moltes coves, sobretot les litorals, estan a un medi molt afectat per urbanitzacions, per abocaments d’aigües residuals, que fan que es converteixi en un medi molt amenaçat. Es tracta d’una carrera a contrarellotge. No pots protegir el que no coneixes. Tant en coves terrestres com subaquàtiques, Mallorca té un patrimoni natural que s’ha de donar a conèixer. No tothom pot accedir-hi i el nostre compromís és fer una feina divulgativa alhora que científica per donar a conèixer aquests llocs publicant treballs, fotografies, vídeos, documentals.
Us criden l’atenció altres parts del món?
Molta gent em demana perquè no faig exploracions a l’estranger, al Yucatán (Mèxic), per exemple, als famosos cenotes. Des del meu punt de vista, per fer aquestes coses has de viure al lloc que explores. Vaig començar el 1994 i ara som el 2026 i ara ja pens si hi haurà temps a fer tot el que tenim en marxa i previst, perquè la vida no dona per tant!
Quines lliçons vàreu treure de l’incident que vàreu protagonitzar l’abril del 2017 a la cova de sa Piqueta?
Aquest accident va ser un cúmul de circumstàncies dolentes que és difícil —no impossible— que es tornin a reproduir. Va ser realment mala sort. També hi va haver bona sort, com la presència d’una sala amb aire, relativament prop, que ens va ajudar. A mi el que més greu em va saber és que dos companys molt compromesos amb l’exploració de les coves subaquàtiques deixaren l’activitat, penjaren els trastos. Ho varen passar tan malament que ho varen deixar anar. En aquestes situacions de vegades ho passa més malament el que és fora que el que es troba dedins. D’altra banda, també vaig veure que molta gent s’implicava en el rescat i feien tot el possible perquè sortís de la cova. Això és quelcom que sempre has d’estar agraït. Quan veus la mort a prop valores molt més les coses del dia a dia i relativitzes més els problemes. T’adones que en aquest món estam molt poc temps i que la vida t’ha donat una altra oportunitat.
Feis alguna investigació actualment? Si és així, de què?
Estam acabant amb en Guillem Mascaró i altres companys l’exploració i estudi de la cova dets Ases. Una cova fascinant que, a més a més, va ser amb la que vaig començar amb només vuit anys. Qui m’hagués dit que amb 63 anys seguiríem aportant descobriments en aquesta cova!
