Demà, conferència sobre Mateu Oliver i Capó

Demà divendres, a les 20 hores, a la seu de la Penya Barcelonista Els Tamarells, amb convocatòria de l’àrea cultural de la Penya i de la delegació de Felanitx de l’OCB, l’investigador i escriptor Bartomeu Mestre, Balutxo, oferirà una conferència amb imatges sobre la vida i obra de Mateu Oliver i Capó, Capbaix (Felanitx, 1900 – Madrid, 1966).

Balutxo ens avança: “Va ser un gran artista, avui poc recordat i mai reconegut, malgrat les nombroses aportacions que va fer generosament al poble de Felanitx. Des dels 16 anys, quan apareix a la premsa per haver fet el penó de l’Orfeó Aulí, va ser autor de logotips i dibuixos com el quadre d’honor del Cercle Recreatiu (avui a la Fundació Cosme Bauçà), les capçaleres dels setmanaris (El Felanigense, El Felanitxer i el Felanitx), els segells municipals, il·lustracions de llibres, autor de pergamins per honorar conciutadans (Nicolau Bordoy, Mn. Cosme Bauçà, Pere Oliver i Domenge, Pere A. Reus, Miquel Bordoy, Mn. Bartomeu Gaià…)… Era el director artístic de la Casa Herráiz de Madrid quan, l’any 1923, per unanimitat del jurat, va obtenir a Barcelona la medalla d’or i el primer premi del disseny de mobles i decoració d’interiors a la gran exposició universal. Dissenyà els mobles i els interiors de l’Hotel Ritz, el Palau de Pedralbes, el Banc d’Espanya, l’Hotel Alfonso XIII de Sevilla… Va fer la portada de la Història de Felanitx de Mn. Cosme Bauçà i il·lustrà La Història de Felanitx contada als infants per un amic seu. Va publicar a la premsa dotzenes d’articles i centenars de dibuixos. Va dissenyar tres projectes, finalment no reeixits, destinats a commemorar el centenari de l’Enterrossall (1844-1944). 

Com a aparellador, va urbanitzar la plaça de Joanot Colom (clavegueram, enjardinament i il·luminació), va fer les noves dependències dels jutjats i les del quarter de la policia local, als baixos de la Sala, i fou l’autor del monument a Crist Rei. L’octubre de 1934 es va casar amb Margalida Vaquer Valls de Padrines, amb qui varen tenir un fill i tres filles, de les quals només sobreviu Magdalena. L’any 1957 va lliurar al santuari de Sant Salvador un llibre confeccionat a mà durant dues dècades, un exemplar únic de 150 pàgines d’aquarel·les originals, que és una autèntica obra d’art que convida a fer-ne l’edició facsímil que es va frustrar, fa uns anys, quan intentà publicar-la Bartomeu Pou.

Mateu Oliver, en plena activitat professional, va morir a Madrid el desembre de 1966 d’un atac de feridura i, tot i que el setmanari li dedicà un elogiós obituari, no ha rebut mai el reconeixement oficial que el seu generós altruisme mereix.

Repassarem amb més de 225 imatges la vida i l’obra d’un gran artista, perquè fer memòria és fer justícia!”, explica.