N’Àngels Nicolau Mesquida (Felanitx, 1997) és infermera especialitzada en l’atenció al pacient crític, amb experiència tant a la Unitat de Cures Intensives (UCI) com a Urgències Hospitalàries. A més, té el títol superior de Música pel Conservatori de les Illes Balears, en l’especialitat de flauta travessera. Des del 2024, ha ampliat la seva formació amb un màster i diversos cursos monogràfics centrats en la dermoestètica avançada, la gestió de la imatge corporal i la cura de la pell. Avui comparteix amb nosaltres els seus aprenentatges.
Com neix la vostra vocació per la infermeria?
No va ser immediata, la vaig descobrir pel camí. Inicialment, jo volia acabar els estudis superiors de Música, però a casa em varen posar com a condició que també cursàs una altra carrera universitària que em pogués donar més estabilitat econòmica. I vaig triar Infermeria. Durant els estudis vaig tenir sentiments contradictoris, però el punt d’inflexió va arribar amb el meu primer contracte a l’UCI de Son Espases. Allà em vaig enamorar de la professió. Vaig descobrir tot el que podem aportar les infermeres quan una persona es troba en un dels moments més vulnerables de la seva vida. Aquella atenció constant, minuciosa i a peu de llit em va fer entendre el valor de les cures i la diferència que poden marcar en l’evolució d’un pacient.
Més tard, us especialitzau en dermoestètica. Per què?
El meu interès neix d’una experiència personal. T’enganyaria si et digués que sempre m’ha apassionat tot allò relacionat amb la bellesa. Als catorze o quinze anys vaig tenir un acne moderat, sobretot al front i a la barbeta, que em va afectar bastant l’autoestima. Aquella experiència em va despertar l’interès per entendre la pell i aprendre a cuidar-la. El que cercava era sentir-me bé amb una pell sana, cuidada i amb bon aspecte. Aquest interès em va acompanyar durant anys, fins que, després d’aprovar les oposicions d’infermeria, vaig decidir fer una passa més i formar-me en dermoestètica.
Què és el que més us apassiona d’aquest món?
Conèixer els nous avanços i protocols relacionats amb la regeneració de la pell i veure com la ciència ens ajuda a millorar-ne la salut i la qualitat. Des del primer moment, el meu propòsit dins la dermoestètica ha estat promoure una bellesa natural i respectuosa amb la identitat de cada persona.
Avui vivim molt pendents de la imatge i l’aparença física…
Crec que el primer pas és entendre que no existeix una bellesa ideal. A les xarxes socials veim imatges que sovint estan condicionades pels filtres, els retocs i, ara també, la intel·ligència artificial. Comparar-nos amb aquests referents ens pot generar unes expectatives impossibles de complir. M’agradaria que aprenguéssim a cuidar-nos des del respecte cap a nosaltres mateixos, amb espai per gaudir de l’autocura sense convertir-la en una altra exigència.
Com es fa per envellir bé?
Envellir és natural, i cuidar-nos hauria de ser una manera de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos en cada etapa de la vida. Això també implica acceptar que canviam i que la nostra aparença no determina el nostre valor. Per a mi, l’autocura i la prevenció són fonamentals: fer activitat física, mantenir una alimentació equilibrada i cuidar la pell. Per això, les cures s’han d’adaptar a cada persona, al seu moment vital i a uns objectius realistes. També és important saber quan una intervenció pot aportar un benefici i quan no és necessària.
Com ho feis per aplicar aquesta actitud a la vostra feina?
A la consulta, aquesta filosofia es tradueix en una atenció personalitzada. Perquè una pell adolescent amb acne té unes necessitats diferents de les d’una pell jove de vint anys que vendrà a fer neteja facial i mantendrà una rutina de skincare o de les d’una pell madura que necessita un protocol més dirigit a la prevenció de l’envelliment actiu amb diferents tractaments. Per això, abans de començar qualsevol tractament, procur fer una primera consulta de valoració per escoltar la persona, conèixer què li preocupa de la seva pell i entendre quines són les seves necessitats i expectatives. Per a mi, aquesta conversa és essencial per construir una relació de confiança. Som molt franca a l’hora de recomanar un tractament: intent posar-me en el lloc de l’altra persona i orientar-la amb la mateixa cura i honestedat amb què m’agradaria que m’aconsellassin a mi. Això també implica explicar què podem aconseguir, quines limitacions hi ha i quan consider que un tractament no és necessari.
Quina relació hi ha entre com ens sentim per dins i com es troba la nostra pell?
És un tema que m’apassiona i que consider molt important, tot i que, per falta de temps, encara no hi he pogut aprofundir tant com m’agradaria. Per posar-te una mica en context, el nostre cos té tres vies per filtrar tot el que li arriba: el fetge, els ronyons i la flora intestinal. La pell forma part d’un organisme en què tot està connectat. El descans, l’alimentació, l’estrès i la salut intestinal poden influir en com es troba i com respon. Aquesta connexió entre l’intestí i la pell es coneix com a eix intestí-pell, i hi intervenen la microbiota —el conjunt de microorganismes que conviuen amb nosaltres— i el sistema immunitari. S’està investigant com les alteracions de la microbiota intestinal poden estar relacionades amb processos inflamatoris i amb afeccions com l’acne, la rosàcia o algunes dermatitis. Això no vol dir que tots els problemes de pell tenguin l’origen a l’intestí: hi intervenen molts de factors i cada cas necessita una valoració individual. Per això, entenc la cura de la pell des d’una mirada global. A més de les cures externes, m’importa conèixer els hàbits de la persona i com se sent. L’objectiu és acompanyar-la perquè pugui cuidar tant la seva pell com el seu benestar.
Com a felanitxera, què significa poder treballar del que us agrada al vostre poble?
La paraula que millor ho defineix és orgull. Felanitx m’ha vist créixer, partir a estudiar a Ciutat i tornar a casa anys després amb uns objectius clars i moltes ganes d’aportar una proposta pròpia en l’àmbit de la cura de la pell. El meu propòsit aquí és construir un projecte proper, arrelat al poble, on els meus veïnats i veïnades se sentin ben atesos. M’agradaria que trobassin a la consulta —i, tant de bo, en una futura clínica— un espai segur on poder expressar els seus dubtes sense sentir-se jutjats, i on se sentin cuidats i acompanyats en el procés de cuidar la pell i sentir-se millor amb la seva imatge. Som ambiciosa i m’agrada somiar en gran: m’encantaria arribar a ser un referent a Felanitx en cura de la pell, dermoestètica i prevenció de l’envelliment.
Si poguéssiu transmetre un darrer consell als lectors i les lectores, quin seria?
Que ens cuidem des de l’estima i el respecte cap a nosaltres mateixos. El nostre cos ens acompanya tota la vida, canvia amb nosaltres i mereix que l’escoltem i en tenguem cura en cada etapa.
