El Col·lectiu Santueri i na Maria Antònia, (que m’ensum que és del mateix col·lectiu) no poden sofrir els escrits de na Mercè Rigo i no s’estan d’afirmar que el tema de fons que els informa des de l’octubre del 2017 no interessa a la gran majoria dels mallorquins. Aquesta afirmació pot ser certa (el 52 % de la població mallorquina no té estudis o només té els estudis primaris), però no és un motiu perquè es deixi d’escriure sobre un tema determinat. A mi, i me consta que a molts altres, també els agraden els escrits de na Mercè i no aquests en concret, sinó tota la seva producció, perquè escriu de meravella i transpua una formació humanística i una sensibilitat gens ni mica corrents. A part de la qüestió del “problema català”, evidencien el que gairebé tots percebem de la democràcia del nostre país. És el fet que no és tal democràcia, sinó una caricatura bastida a partir dels postulats franquistes i refrendada per una Constitució dictada a boca de canó que, a mode d’esca, fou presentada a una població políticament inexperta i delerosa de provar quelcom diferent, fos el què fos. Ni el gruix legislatiu, ni les forces armades, ni l’aparell judicial, ni les formacions de l’ordre públic foren trastocats i la monarquia ens vingué imposada pel dictador.
El col·lectiu Santueri el que pretén és blanquejar aquesta situacio anòmala que ha rebut targetes vermelles d’arreu del món (l’ONU, el Consell dels Drets Humans, la Comunitat Europea…) i fer callar aquells que no pensen com ells. En suma, un exercici molt clar d’intolerància ● M. P.
