Des del febrer, que a Felanitx es va començar amb la recollida selectiva, setmana sí, setmana no, ens trobam amb qualque carta a la redacció d’aquest setmanari d’algú a qui li molesta de bon de veres veure poals blancs damunt les voreres, exposant que: “el migdia hi ha qui no els ha retirat”, o que “és una despesa desorbitada en plàstic i no els necessitàvem”, o bé si “els dimarts hi ha poalets verds pertot, perquè no hi ha ningú a casa per retirar-los”, etc., i podríem seguir i seguir.
A tots aquests jo els diria que ells no han tengut un contenidor verd davant ca seva durant més de trenta anys, a on tot el barri duia a tirar els fems a qualsevol hora del dia i de la nit. No han tengut aquest contenidor ple un dia i un altre sense que passàs cap camió a buidar-lo ni han tengut veïnats dels carrers dels voltants que, com el contenidor era ple, deixaven les bosses en terra que llavors els moixos es cuidaven d’espenyar i escampar. Tampoc han hagut de replegar poals i poals de fems del seu carrer anys i panys i cridar a Deixalles perquè venguessin a retirar llits, geleres, televisors o qualsevol altra cosa.
I sabeu què? Els que sí que hem viscut aquesta experiència, veure les voreres plenes de poals blancs, pensam que el que tenim és la glòria. No sabeu el descans que ens provoca no haver hagut de tornar a replegar fems pudents de ves a saber qui, poder sortir al carrer i que no ens envesteixi la pudor d’un contenidor ple a vessar que fa tres dies que està al bat de sol, a l’estiu, i que ningú el buida. Així que ens sap greu que us molestin els poals blancs i verds, però beneïts siguin i esperam que ja es quedin en la nostra vida per sempre. Salut per a tots · Sa Padrina
