Ara fa tres anys, la congregació de les Germanes Trinitàries va decidir traslladar les monges que residien al convent de Felanitx al d’una altra localitat, rodant clau després de 211 anys de presència religiosa al nostre poble. Precisament, el convent de Felanitx és la casa mare. La comunitat i posterior congregació va ser fundada a la casa del carrer de Son Morei l’any 1809 pel pare Miquel Ferrer Bauzà (trinitari).
Tres anys després del tancament com a convent on residien les monges, ara l’edifici té un nou ús: s’ha convertit en un museu que, de moment, obrirà al públic dos dies a la setmana perquè pugui ser visitat, encara que no es descarta que pugui obrir més dies. Hi ha tot un recull de documents i ornaments religiosos de la congregació, que han estat reordenats i catalogats pel restaurador del museu, Biel Company.
Va ser inaugurat dissabte passat després d’unes conferències que varen tenir lloc a la Casa de Cultura. Després d’unes paraules de benvinguda de la superiora general, Doris E. Balarezo Flores, l’historiador Pere Fullana va pronunciar una conferència en què va desgranar la figura del fundador, i la religiosa Maria Isabel Ferrer va fer un repàs de la història de la congregació. Finalment, l’investigador musical i col·laborador d’aquest setmanari Joan Círia va parlar de les dones en la música, amb una menció especial de les religioses trinitàries.
La congregació
La congregació de terciàries trinitàries va centrar des dels seus inicis la seva tasca a ensenyar a llegir i a escriure, i també en la doctrina cristiana. Anys després, es varen dedicar a les escoles de nines i pàrvuls, i varen obrir a Palma un pensionat per a al·lotes (el 1904). Més endavant, varen fundar altres cases-col·legis a Binissalem, es Molinar, Sant Antoni i Santa Eulàlia (Eivissa), i a partir del 1943 a la Península i a Amèrica.
Tornaran?
Acabades les conferències a la Casa de Cultura, es va obrir un torn de paraula per als assistents. Una de les persones va retreure a les monges que haguessin tancat la casa mare, quan en teoria hauria de ser la darrera de totes a tancar, com sol passar en totes les congregacions.
La superiora general va sortir al pas de la crítica dient que no descarten en un futur poder tornar a muntar una petita comunitat de religioses a la casa mare del carrer de Son Morei.
