5.4 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Divendres, 3 febrer 2023
Maria Mesquida, llegint el manifest
Maria Mesquida, llegint el manifest

El mirador de Lluny (Crist Rei) i el Picot a Sant Salvador, i a devora el dipòsit de l’aigua de sa Punta, al tancat de sa Torre de Portocolom, varen ser els punts de l’encesa de torres i talaies: a les 13 hores amb senyal de fum i a les 18.30 hores amb senyal de llum mitjançant bengales. A les dues enceses i als dos punts hi hagué una notable participació de ciutadans que se sumaren a la iniciativa.

A tots els llocs d’encesa es va llegir el següent manifest:

“Amb aquest ja fan set els anys en els quals amb l’encesa de les torres, talaies i talaiots volem donar veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència i la injustícia.

L’any 2022 milers de persones han seguit patint desaparicions forçades, tortures, violacions i discriminació en el seu intent d’arribar a l’altra vorera de la mar. Lluny de millorar la seva situació, han patit el dolor afegit de veure com des dels governs de la UE es van consolidant posicions que ens envileixen com a societat.

Aquestes persones han estat privades dels seus drets fonamentals i inalienables consagrats en la Declaració Universal de Drets Humans, drets que tots i totes tenim pel sol fet de néixer: el dret a circular lliurement, el dret a sortir de qualsevol país, inclús del propi, i el dret a demanar asil, entre d’altres. Les persones en moviment es veuen obligades a travessar el Mediterrani en condicions precàries i perilloses que condueixen en moltes ocasions a la mort. De fet, des de la darrera encesa de torres, talaies i talaiots ara fa un any, almanco 1.988 persones han perdut la vida en la travessia d’aquest mar que s’ha convertit en la fosa mortal d’Europa.

La calamitat d’aquestes violacions de drets humans bàsics s’ha tornat a veure recentment també a terra, a Espanya, davant la mort d’almanco 37 persones a la tanca de Melilla i la desaparició d’almenys 77 persones més. Totes elles amb els seus noms, llinatges, somnis i famílies. Famílies que segueixen cercant veritat, justícia i reparació més de sis mesos després dels fets sense que s’hagi identificat a un sol responsable. Des d’aquí condemnam aquests fets i exigim que no es tornin a repetir. Sense el respecte als drets humans, al mateix dret a la vida, correm el risc com a societat que la deriva actual ens desarmi dels referents necessaris per a conviure amb dignitat.

Malgrat tots els obstacles que s’interposin en el camí, per molt obscur que aquest sigui, la llum de la flama ha de romandre lluent, encesa, com a símbol d’esperança per a tota la humanitat.

Com diria Peter Benenson, el fundador d’Amnistia Internacional, aquesta flama que simbolitza l’esperança, l’hem de mantenir sempre encesa, per tots aquells que foren i són torturats, executats extrajudicialment o desapareguts. Per aquells que pateixen anònimament i moren, enduent-se amb ells el seu dolor. Per aquells que s’han convertit en testimonis muts i sense nom de la injustícia i el dolor.

Aquesta flama que ens manté en peu amb la força per lluitar perquè aquestes violacions dels drets humans arribin al seu fi arreu del món.

Depèn de tots nosaltres que romangui encesa, així que lluitem perquè així sigui per sempre”.

darreres notícies

et pot interessar

Carta oberta de Xisco Duarte

Rafel Rubio Ferrer, perruquer i empresari, és regidor de Comerç, Indústria, Fires i Mercats a l’Ajuntament de Felanitx

“Hem de recuperar l’experiència de comprar al petit comerç, que sigui com un relat d’emocions, i ho hem de fer entre tots”