Es lliurà el I Premi Llimac de Felanitx per la Igualtat
Dissabte passat, l’associació Felanitx per la Igualtat va celebrar una trobada per acomiadar l’estiu amb una glosada feminista a càrrec de les glosadores Maribel Servera, Alícia Olivares i Maria Magdalena Amengual, i l’acompanyament a la guitarra d’Annabel Villalonga. La vetlada va congregar a la plaça Sant Jaume de Portocolom més d’un centenar de persones entre sòcies i socis, amics i simpatitzants, feministes i amants de la glosa, que després compartiren taula en el Sopar de Fresques.
Les glosadores feren passar una molt bona estona a tothom, repassant amb gràcia i esmolada ironia totes i cadascuna de les reivindicacions feministes, a més de molts altres temes que ens toquen de ben a prop.
Al final del sopar, es va dur a terme una iniciativa que l’associació feia temps que duia de cap: va atorgar el I Premi Llimac de Felanitx per la Igualtat, guardó que enguany ha recaigut en el personatge de Luis Rubiales per mèrits acreditats.
Reproduïm el text del parlament amb què Glòria Julià, en nom de Felanitx per la Igualtat, va anunciar el guardonat:
“Ha arribat el moment d’entregar un prestigiós premi que fa molt de temps que teníem ganes d’atorgar: el Premi Llimac de Felanitx per la Igualtat. I quina és la intenció d’aquest guardó? Idò assenyalar aquella persona, empresa o institució que hagi destacat especialment pel seu elevat nivell de masclisme, és a dir, el nostre premi és un càstig simbòlic, ja que no els podem donar de bon de veres el càstig que voldríem. La referència al gasteròpode invertebrat és, evidentment, per la seva característica producció de bava llefiscosa i la seva nocivitat per als cultius vegetals. I és que els masclistes recalcitrants resulten alhora oiosos i nocius (i que ens perdonin els mol·luscs, que en són ben innocents).
El candidat d’enguany no té discussió possible, ens ho ha posat tan fàcil que s’ha coronat tot solet. Pensau una mica: coneixeu algú que hagi estat en boca de tothom per haver actuat com un masclista però pretenent que no ho és? Que hagi volgut després convèncer tothom que la Mare de Déu nom Joana i ho hagi fet tot tan malament que fins i tot el seu entorn profundament masclista no ha tengut altre remei que tombar el coll i fer-lo caure? Algú que hagi posat d’acord a tantíssima gent contra la seva actitud masclista que ha provocat un moviment de rebuig col·lectiu i de denúncia dins el seu àmbit? Algú que serà recordat per a la posteritat, dins i fora de les fronteres nacionals, com la viva imatge d’allò que mai no hauria de passar?
Sí, amigues i amics, el I Premi Llimac de Felanitx per la Igualtat és per a Luis Rubiales!
Li concedim l’honor de ser el primer guardonat amb aquest premi perquè, amb la seva ostentació testicular i la bavosa besada a Jenni Hermoso, ha inaugurat el me too de l’esport preferit del patriarcat: el futbol. Un univers absolutament patriarcal, on les jugadores han vist com les seves reivindicacions d’igualtat han estat sistemàticament ignorades. Idò bé, gràcies a en Rubiales el món sencer ha entès que això no està bé.
Per contra, les jugadores de la Selecció lluiten per desmuntar una estructura de poder que les ha maltractat, anorreat i amenaçat. I lluiten també per no deixar sola una companya. Han dit que ja n’hi ha prou de discriminacions, i el seu clam ha fet aixecar el puny arreu del món per reivindicar la igualtat. I totes hem fet nostre el #SeAcabó, perquè això ja no va de futbol, va dels drets de la meitat de la població.
Conclusions:
1. En Rubiales, el recordarem per sempre més com un collons llargs integral, un “capullo” model estàndard (no sabem altre adjectiu que li escaigui amb tanta precisió), i la Real Federación Española de Fútbol, una cova de cromanyons que ha fet un ridícul escandalós, amb tota la brutor i l’olor d’estantís que ha anat sortint a la llum arran del cas.
2. Les reaccions que hem vist del tipus “No n’hi ha per tant” o “Una besada no és violència sexual” només ens demostren que aquí, cadascú a ca seva, també té feina per fer perquè tots i totes ens hem criat per defecte dins el masclisme, dins els conceptes que el patriarcat ha perpetuat per seguir sempre en el poder: les dones no tenim el mateix dret sobre la nostra vida i el nostre cos que els homes. Ens ensenyen a tenir un marge de tolerància i acceptar situacions que cap home acceptaria, ens donen un marc de valors que ens fa normalitzar la violència, les violències de tota mena que pateixen les dones. No és només en Rubiales, no és només el futbol, és una taca d’oli que ho empesta tot!
Per això, amb aquest premi tan prestigiós que avui concedim per primera vegada, sentenciam que en Luis Rubiales ens fa tanta gràcia com el moc d’un llimac.
Luis Rubiales: que t’aguanti l’única dona del món que pot fer-ho sense que li faci lleig: ta mareta!”
