Enguany es compleixen 10 anys de dos incendis importants, que també afectaren El puig del Romaní, Son Bennàssar i el camí de Son Quelles.
El piròman va ser condemnat a 17,5 anys de presó.
Aquests dies que el sol pitja fort i ja es parla de la primera onada de calor forta, els entesos ens adverteixen de l’alt perill d’incendi, que aquest estiu és “extrem”. Quan parlam d’incendis, als que tenen una certa edat tot d’una els ve al cap el greu incendi que fa 43 anys, el 31 de juliol de 1979, va afectar més de mil hectàrees de les muntanyes de Sant Salvador, ses Comunes i Santueri. Durant més de quatre dies, el foc va cremar garriga i pinar. Però, avui, ens centram en dos incendis que aviat farà deu anys ens varen tenir amb l’ai al cor, i més quan es va saber que eren intencionats. L’estiu de 2012 un piròman anava a lloure i provocà dues dotzenes d’incendis a Mallorca i a Menorca.
Deu anys després, fent una volta pel corral d’en Nofret i pel camí de Son Quelles, i cap a Son Bennàssar, si no fos perquè els arbres són molt joves i baixos i el record és present, no sembla que es cremassin fa deu anys. Però algunes de les imatges que acompanyen aquest text parlen per si mateixes. Els incendis varen ser intencionats i se’n va detenir, jutjar i condemnar l’autor. En qualsevol moment, una imprudència o un descuit pot provocar una desgràcia amb una nafra que tardarà anys a curar-se.
Els fets
Dissabte, 14 de juliol de 2012. Poc després de la una i mitja del migdia una columna de fum alertà molts de ciutadans i els serveis d’emergència. El foc començà a l’inici del camí de Son Quelles per la part de sa Creu, just devora el corral d’en Nofret. Tot d’una es mobilitzaren molts d’efectius: Bombers de Felanitx i Manacor, tres brigades de l’IBANAT, Voluntaris de Protecció Civil, dos helicòpters i dues avionetes d’extinció que tiraren tones i més tones d’aigua damunt les flames, així com una altra avioneta de vigilància. El vent i la sequedat del pinar varen ser els adversaris en què es trobaren els equips contraincendis. Es decretà la màxima alerta ja que a la zona hi ha diversos habitatges aïllats que perillaven, però finalment no en va ser necessària l’evacuació, però en alguns casos les flames arribaren fins a les portes de la casa. Policia Local i Guàrdia Civil tallaren durant hores tots els camins d’accés per facilitar la tasca als bombers. Molts de ciutadans, alarmats pel fum, s’acostaren a la zona de l’incendi per interessar-se per la magnitud del sinistre i veure, amb impotència, com es cremava un dels paratges naturals més estimat pels felanitxers.
El vent que bufava, entre els 50 i 60 km/h, no ajudà gens a l’extinció i feu que les flames es propagassin amb facilitat en direcció a la zona de Son Bennàssar, sempre per la falda de Sant Salvador. Fins el diumenge horabaixa el foc no es donà per controlat, però es mantingué la màxima alerta, ja que el dilluns a les set del dematí dins el mateix perímetre tornaren a revifar les flames, però foren extingides en poc temps.
El balanç: es cremaren unes 20 hectàrees (unes 30 quarterades) de pinar, garriga baixa, alzines, garrovers i conreu.
S’ha d’esmentar que, l’estiu del 2011, per la zona de Sant Salvador i també per Cala Brafi ja hi havia hagut diversos incendis que es varen poder aturar molt aviat.
Un mes després, el 17 d’agost, passades les cinc i mitja de l’horabaixa, la centraleta del 112 tornava a rebre desenes de telefonades de veïnats alarmats per una columna de fum que sortia dels baixos de Sant Salvador, i minuts després es divisà un altra focus al puig del Romaní (just a la dreta de la creu del corral d’en Nofret). El vent que bufava feu que les flames anassin arrasant pinar i garriga amb virulència. Es posà en marxa un altra desplegament important de mitjans. A més de molts d’efectius humans, s’arribaren a comptar fins a set mitjans aeris, entre helicòpters, avionetes i un canadair, que en dues hores aconseguiren estabilitzar el foc, però no es donà per controlat fins el sendemà dematí. El balanç: dues hectàrees més cremades entre els dos focus detectats. El primer molt a prop d’on s’inicià l’incendi anterior, just darrere la creu, i cremà uns metres a banda i banda de carretera, fins devers la segona corba, deixant una imatge desoladora. De fet, la primera drecera va transcórrer durant mesos entre les cendres. L’altre focus cremà el capcurucull del puig del Romaní. Pujant i davallant de Sant Salvador els efectes devastadors del foc eren impactants, i havien devastat la fesomia del paisatge tan estimat pels felanitxers. Enmig de tot el verd, una gran clapa marró de cremat feia mal al cor.
“la zona es torbaria entre 25 i 30 anys a tornar ser el que era. Ja n’hem passat 10, i els efectes de la reforestació comença a donar els seus fruits”
S’ha d’esmentar que en el moment de l’incendi, una de les preocupacions més grossa era el gran nombre de persones i vehicles que en aquell moment eren a dalt, a Sant Salvador, i que no pogueren davallar fins que el perill espassà. Els dies posteriors molts de veïnats passaren pel redol per veure els efectes del foc amb impotència, però amb l’esperança que no es tornàs a repetir.
Els tècnics apuntaren que la zona es torbaria entre 25 i 30 anys a tornar ser el que era. Ja n’hem passat 10, i els efectes de la reforestació comença a donar els seus fruits.
La reforestació
Uns mesos després dels incendis, començà la reforestació del terreny. Els operaris de l’Institut Balear de la Naturalesa (IBANAT) –organisme del Govern balear- netejaren la zona de fusta cremada, tallant els pins i els altres arbres cremats. A finals de gener de 2013, uns 300 escolars dels darrers cursos de primària i d’ESO, amb les indicacions dels tècnics de l’IBANAT, varen sembrar a la zona del corral d’en Nofret 900 arbres autòctons: 200 alzines, 200 ullastres, 400 pins i 100 plantes arbustives diverses.
Amb aquesta reforestació es complia un doble objectiu: per una banda, regenerar la zona destruïda pel foc i evitar-ne l’erosió mitjançant la repoblació amb plantes autòctones, i per l’altra, sensibilitzar els jovençans sobre la importància dels boscos i del paper de les espècies que en formen part.
L’altra zona, la que cremà unes 30 quarterades a mitjan juliol a Son Quelles i a Son Bennàssar, els propietaris varen fer pel seu compte les feines de retirada dels arbres cremats i la posterior reforestació de la zona.
Un piròman
Després de setmanes d’investigació per part del SEPRONA de la Guàrdia Civil i els Agents de Medi Ambient, es va detenir un home, que va ser acusat de provocar 24 incendis a Mallorca i Menorca; entre aquests, els dos esmentats. De tot d’una el fiscal l’hi demanava 78 anys de presó i una fiança d’1,7 milions d’euros per indemnitzar els costos d’extinció dels incendis i que obligaren a mobilitzar molts de mitjans tant aeris com terrestres.
El setembre de 2014, abans de ser jutjat amb jurat popular a l’Audiència Provincial, l’acusat es declarà culpable i s’arribà a un acord de conformitat. Va ser condemnat a 17 anys i mig de presó. Desconeixem quina és la seva situació deu anys després dels fets: si encara està tancat o si ja gaudeix de qualque tipus de permís.
Mentrestant, aquest trosset de pulmó verd del nostre terme va agafant cos i l’IBANAT periòdicament va fent feines de neteja a la garriga del puig de Sant Salvador –on més es nota és a cada part de la carretera– se’ns recorda que en un no-res, un descuit o una negligència –com la del gran incendi de fa també una desena d’anys a una part de la Serra de Tramuntana– pot provocar un desastre de magnitud incalculable. Tota precaució és poca.
