Una fotografia grossa, a la part del carrer dels Pescadors, a la placeta del carrer de la Mare de Déu de Portocolom, ens indica el lloc on fa cent anys hi hagué l’hangar de la primera escola d’hidroaviació civil d’Espanya. Així es vol recordar aquella iniciativa que, ben segur, degué revolucionar la tranquil·litat dels qui aleshores habitaven pel Port.
Fent un poc d’història, recordem que a l’estiu de 1922 es gestà la creació d’aquesta escola d’hidroaviació civil, que va donar els seus fruits el 15 de setembre, quan es va inaugurar. Els seus fundadors i directors varen ser el català Àngel Orté Abad i el felanitxer Francesc Oliver Billoch. Dia 1r d’agost varen començar les obres de construcció de l’hangar dins del port, al límit amb la mar. Uns dies després, el 20 d’agost, va arribar a Portocolom l’aviador català Àngel Orté amb el seu hidroavió marca Marchi.
Un cop oberta l’escola, el 15 de setembre, es varen matricular cinc alumnes: dos de Palma, dos de Manacor i un de Felanitx. La matrícula costava 6.000 pessetes, més el 25 % de la benzina gastada. El curs durava tres mesos amb 26 hores de vol amb un hidroavió d’Orté. Tres varen obtenir el títol de pilot: Josep Gomila de Felanitx i els germans Andreu i Jordi Parera de Manacor.
Malgrat l’entusiasme i els doblers invertits, l’escola no va tenir l’èxit esperat i per falta d’alumnes va haver de tancar les portes un any i mig després de la posada en marxa. I el final encara va ser més trist: després de ser tancada oficialment, l’hidroavió es va incendiar a causa d’un curtcircuit.
Àngel Orté Abad era molt jove quan va muntar aquella escola d’hidros civil. Havia nascut a Barcelona l’any 1900. Encara se’l recorda i se li han dedicat una sèrie de reconeixements. Fa 10 anys, amb motiu del 90è aniversari es descobrí una placa al punt on hi havia l’hangar i un parell d’hidroavions —alguns venguts de la Península— ameraren al Port. Anys enrere ja s’havia posat el seu nom a un dels carrers del barri de sa Capella.
Dilluns, aprofitant la festivitat de Sant Jaume, es tornà a recordar aquella efemèride. Miquel Buades Socias, investigador expert en aeronàutica i president de la Fundació Aeronàutica Mallorquina, explicà que “fa cent anys era pràcticament una utopia, pensar que hidroavions venguessin a volar a Portocolom. En aquell temps els nostres padrins i repadrins només coneixien el vaixell. L’hidroaviació a Mallorca fa cent anys va ser un exponent molt important. Hem de pensar que el vaixell ràpid tardava 24 hores a fer el trajecte Mallorca-Barcelona i el que anava més tira-tira no en parlem”, va dir Buades a la seva intervenció. “Que dos visionaris muntassin una companyia aèria d’hidroaviació per fer un enllaç entre Barcelona i Mallorca va ser un fet molt important”.
Esmentà que “els tres alumnes que aprovaren, varen ser els primers a obtenir el títol de pilot d’hidroaviació civil, ja que abans només era a través dels militars”.
Buades, té editat un llibre sobre la història de l’escola d’hidros de Portocolom.
L’acte comptà amb la presència del batle i regidors del Consistori, representants del Consell Insular i el Govern balear, el coronel de la base militar de Pollença i molts de ciutadans que hi assistiren per conèixer més detalls d’aquesta història.
Un senzill però important acte per recordar una gesta important que de segur degué deixar empremta dins l’activitat empresarial, industrial i econòmica que va ser Portocolom fa cent i més anys, molt diferent de la indústria turística que és ara.
Dilluns, per completar l’acte de recordança, estava previst que un hidroavió Canadair fes unes passades per damunt el Port per fer més bulla, però unes hores abans va haver de partir cap a Sevilla per col·laborar amb l’extinció dels incendis que assoten la Península.
