14.8 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dimecres, 30 novembre 2022
Sa Quica, després de ressuscitar i ser beneïda pel rector
Sa Quica, després de ressuscitar i ser beneïda pel rector

“Quina gentada!” va ser la frase més sentida, no només el dia de Sant Agustí, sinó a la majoria d’actes que hi ha hagut per celebrar les festes. Això sí, diumenge va ser desbordant. Molta gent comentava que “mai” havien vist tanta gent, tant al pregó com a davant el Convent o a la verbena el vespre. I això és bo o dolent? Cada un de nosaltres en té el seu propi parer.

Entre setmana, els actes foren molts participats. Dissabte, la revetla, també. Com sempre, hi hagué la cercavila dels Cavallets, Caparrots i els xeremiers, les Completes, el concert de la Banda de Música, la Fira Nocturna, la ballada popular i els focs artificials.      

Diumenge dematí el protagonista de la festa tornà a ser el Cosso. Després de la concentració a La Punyalada, a les 7.30 h, a les 8 h la Quica va ressuscitar dins la Font, i damunt el replà va rebre l’aigua beneïda per part del rector.

El rector, beneïnt sa Quica

A les 9 h, la plaça de s’Arraval era plena de gent per escoltar el pregó, a càrrec de l’artista felanitxer Albert Iglesias Aulet. Com sempre, irònic, crític, punyent, irreverent… el pregoner d’enguany va recórrer a dotze personatges relacionats amb la història de Felanitx. Sor Estiércol, l’alter ego de n’Albert, va entrar a la plaça davall un baldaquí. Anava vestit de Dama dels Cavallets. Després de fer tres voltes a la plaça, damunt el cadafal es muntà una gran taula a manera de Darrer Sopar. A partir d’aquí, el pregoner va voler explicar el que va anomenar “la història desconeguda d’un poble que no sap el que té ni sap el que vol”, emprant la ironia felanitxera. Podeu llegir el pregó a les pàgines 8-9 d’aquest setmanari.

L’Himne de Felanitx, versionat pels artistes felanitxers Maria Hein i Dani Illan sobre la base de la “cançó de l’estiu” de Rosalía, i la traca, van posar punt i seguit a la festa organitzada pel Cosso. La plaça era plena. Fins i tot, la gent, dins el carrer de la Mar, arribava fins a davant La Protectora, fet que indica la gentada que hi havia.

Els cosseros varen seguir el seu recorregut habitual a menjar un polo a Can Llenya i devers les 12 h ja guardaven posicions davant la porta del Convent. Acabada la missa, els Cavallets i els Gegants oferiren els seus balls per emprendre el camí cap a la Sala, davant les autoritats, passant per davall el pal·li. En el moment en què els polítics hi varen passar, una pluja de líquids (aigua, pomada, cervesa…) i quedaren ben xopats. La roba dels que estaven per devora també va quedar ben enfitada. L’ovació més grossa (“es rector!, es rector!”) va ser per al rector, Mn. Josep Cerdà, que a primera hora els havia rebut i beneït al replà parroquial. L’aixecaren a l’aire en senyal d’agraïment.

Tota la comitiva enfilà cap a l’Ajuntament, on els Cavallets i els Gegants varen fer els darrers balls de la festa i els del Cosso donaren les darreres engronsades a la Quica al so dels xeremiers. I aquí s’acabava la primera part de Sant Agustí i el que és la festa organitzada pel Cosso.

L’horabaixa

La gent va a dinar i comencen les festes a alguns bars i l’arribada de la “marabunta”: milers de persones que venen al poble a fer botellada, en cotxes particulars o bé en autocars ben organitzats. La policia col·locà controls a les diferents entrades al poble, on es vigilava bona part del que duien. Si eren botelles de vidre, per exemple, les feien deixar dins un poal de fems. Pel que hem sabut, es va decomissar molt de gènere. Molta gent acudí a les diferents festes organitzades als bars; altres feien botellada, principalment pels carrers de les foranes del poble i també al polígon industrial. Ja de tard, hi hagué el correfoc i la darrera verbena. Va ser tanta la gent que hi acudí, que a les 11 del vespre el Parc era ple, i durant una estona s’optà per tancar les portes, amb tanta gent defora s’optà per tornar a obrir. Es calcula que a aquesta hora, entre dins el Parc i els exteriors hi podia haver unes 20.000 persones.

L’entrada al Parc dia 28 devers les 11 del vespre

Les darreres verbenes tan multitudinàries –i per ventura no ho foren tant– varen ser l’any 2002, ara fa vint anys, quan s’inaugurà la reforma del parc amb actuacions de Chenoa i Bisbal, entre d’altres; tanta gent els volia veure, que varen haver de fer dos concerts. A les dècades dels anys 80 i 90 estàvem acostumats a veure el parc ple de gent, però llavors començà la decadència –o, més ben dit, manco públic–, fins que enguany s’ha arribat a xifres “històriques” de gent dins el parc.

L’horabaixa, malgrat els milers de persones arribades de fora, no hi hagué tants de problemes de vandalisme, bregues i desordre com anys anteriors (2017, 2018 o 2019). Així i tot, aquests dies s’han succeït les queixes a través de les xarxes socials de pixarades i restes de botellades pels carrers. Una brigada d’operaris va començar a fer net devers les 4.30 de la matinada. D’aquí que alguns veïnats, quan s’aixecaren, ja trobaren els carrers nets, mentre que d’altres hagueren d’esperar més temps i estaven enfadats.

darreres notícies

et pot interessar

Condemna en veu baixa