Miquel Rosselló Mesquida ▼
Portaveu del Bloc per Felanitx
A la plenària de novembre i actuant com a regidor del meu grup, vaig formular dues preguntes molt senzilles a l’equip de govern: quants expedients sancionadors per il·legalitats urbanístiques en sòl urbà s’havien obert durant aquesta legislatura i quina era la suma de les sancions dins aquest mateix període.
Voldria recordar que a Felanitx, la competència per sancionar infraccions urbanístiques a foravila la té el Consell de Mallorca, a través de l’ADT. En canvi, als nuclis urbans la competència és de l’Ajuntament. Idò resulta que en gairebé quatre anys de legislatura només s’han resolt dos expedients sancionadors i la recaptació arriba a la xifra estratosfèrica de 600 euros. En poques paraules, s’ha recaptat més per multes per pixar al carrer que per il·legalitats urbanístiques. Més enllà dels números, són les paraules textuals de la batlessa el que ens hauria de fer arrufar una cella: “No vol dir que el zelador no faci la seva feina, el que passa és que abans que s’obri l’expedient, el promotor presenta un projecte”.
Anem per parts i procurem entendre el que implica aquesta confessió de la batlessa. Un promotor decideix tirar pel dret i començar una obra sense la llicència pertinent. Potser es vol estalviar els mesos o anys de tramitació del permís, potser la taxa que hauria de pagar o totes dues coses. Els tècnics, en aquest cas el zelador, ho detecten i se n’aixeca una acta. Segons la Llei d’urbanisme de les Illes Balears, l’acta implica l’obertura d’un expedient de restabliment i la sanció corresponent. I aquí comencen les anomalies. Si feim cas del que diu la batlessa, si aquest promotor presenta un projecte de l’obra que ja ha començat (o acabat) sense permís, pagarà la taxa corresponent, però s’estalviarà la sanció, perquè l’expedient o no s’haurà arribat a obrir o se l’haurà deixat morir. On s’ha vist que demanant un permís a posteriori d’haver comès una infracció et puguis estalviar la multa? Us imaginau que un conductor a qui la policia ha aplegat circulant sense carnet pogués quedar fora sanció perquè s’apunta a una autoescola just després d’haver comès la infracció? Idò a l’urbanisme felanitxer les coses funcionen així.
Això no només genera un greuge comparatiu escandalós amb aquells que decideixen fer les coses bé, demanant una llicència, esperant el temps que es tramita i pagant l’impost que correspon, també provoca un perjudici econòmic contra l’Ajuntament, que deixa d’ingressar una doblerada per sancions que es podrien reinvertir en millorar serveis públics o infraestructures municipals. A més, podria constituir un delicte de prevaricació si s’arribàs a demostrar que no s’ha obert expedient per connivència entre l’infractor i els responsables polítics. I no creureu que hi hagi cap buit legal, la mateixa llei que els nostres responsables polítics deixen en paper banyat és d’una claredat meridiana: «incorren en responsabilitat urbanística administrativa les autoritats que deixen caducar els procediments sancionadors de forma massiva i continuada o deixen prescriure les infraccions urbanístiques de forma massiva i continuada».
També es podria arribar a pensar, amb raó, que els serveis d’urbanisme de la casa estan saturats i no poden donar l’abast. Però és que també en aquest cas la Llei torna a ser rotunda:“incorren en responsabilitat urbanística administrativa les autoritats o els càrrecs públics que són competents per dotar l’administració dels mitjans humans i materials suficients per evitar la prescripció massiva i continuada de les infraccions urbanístiques i les sancions imposades”.
Al final, amb aquesta manera de procedir, el missatge que es transmet a la ciutadania és clar i, alhora, perillós: “Tu tira milles, no demanis permís i si, per casualitat, t’hi apleguen, ja ho arreglarem”. Resulta especialment insultant per a aquells que decideixen complir amb la legalitat. Posem-nos a la seva pell: pagues el projecte d’un arquitecte, la resposta de l’Ajuntament no arriba, passen els anys i el pressupost que presentares queda obsolet, el permís finalment arriba, executes les obres i, en acabar-les, inspecció tributària (acabaràs tributant la diferència entre el pressupost i el que t’has acabat gastant). Mentrestant, el que va decidir tirar endavant sense llicència ja fa anys que té l’obra acabada i, en cas que dugués la mala sort que l’hi aplegassin, només s’ha d’asseure a esperar una llicència que, tanmateix, ja no necessita. És la política de premiar l’infractor i tractar de beneit el ciutadà que vol fer les coses bé.
Amb els anys he après que no es pot atribuir a la mala fe allò que es pot atribuir a la ignorància. Però també duc el temps suficient a l’Ajuntament per saber que a la Sala no es canvia una cortina sense que la batlessa en tengui coneixement. El cost econòmic de voler quedar bé amb tothom, fins i tot quan hi ha una il·legalitat manifesta, repercuteix damunt l’esquena de tots els felanitxers, la immensa majoria dels quals vol fer les coses bé i, al final, paguen justos per pecadors.
Setmanari Felanitx © 2021



