23.4 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Divendres, 7 octubre 2022
Patates des Clot des Pou
Patates des Clot des Pou

L’agricultura és un dels primers oficis que sorgí a la història de la humanitat i que encara perdura als nostres dies. Els coneixements i les tècniques s’anaven adquirint amb el pas del temps i es transmetien de generació en generació fins al començament de la industrialització, i sobretot fins al boom del turisme en el cas de Mallorca. En aquell moment, les generacions més joves trobaren noves oportunitats a aquests sectors emergents, cosa que provocà la desvinculació del jovent del camp i, conseqüentment, la ruptura dels coneixements que s’havien transmès de pares a fills des dels inicis de la humanitat.

El sector primari, tot i ser essencial per a l’alimentació de la població, moltes vegades ha estat desprestigiat, possiblement per la manca de rendibilitat econòmica, el treball dur, la falta de temps lliure per a un mateix… També ha estat poc valorat, ja que és un ofici que pot fer qualsevol. La realitat és molt diferent. Com que els nostres padrins, sense cap mena d’estudi, s’hi dedicaven, es tendeix a pensar que tothom és capaç de sembrar el seu hortet. No vol dir que per no tenir estudis una persona sigui ignorant. Els nostres padrins eren gent molt preparada. És vera que no tenien cap títol que ho corroboràs, però van adquirir els coneixements dels avantpassats des de ben joves, recopilant informació i aprenentatge de tota una vida, i es convertiren en una enciclopèdia vivent. Tots aquests coneixements desapareixeran quan vagin desapareixent els pagesos majors, savis en la matèria, que no hagin estat capaços de transmetre’ls als seus descendents. A les darreres dècades s’ha perdut informació molt valuosa degut a la desvinculació dels joves amb els nostres majors. Per això és tan important escoltar-los i mantenir l’herència de coneixements de pares a fills.

“Els nostres padrins eren gent molt preparada: van adquirir els coneixements  dels avantpassats des de ben joves i es convertiren en una enciclopèdia vivent”

 

La pandèmia que passam ara ha deixat molta gent sense feina. Això ha provocat que persones que mai s’havien acostat al camp cercassin alguns ingressos econòmics a l’agricultura, o inclús obtenir els propis aliments sembrant el propi hortet. Perquè, a la meva manera de veure, l’agricultura, a més de ser un ofici essencial, serà sempre necessària. M’agradaria pensar que aquest primer contacte amb l’agricultura els hagi encoratjat a seguir practicant i experimentant a fora vila. De fet, enguany molta gent per primera vegada ha collit garroves. Ara bé, com que moltes finques estan poc cuidades (garrovers sense podar, el terreny sense llaurar, voreres brutes…), això segurament ha dificultat la recol·lecció. El meu temor és que s’hagi aconseguit l’efecte contrari: en lloc d’experimentar una situació positiva, que hagi estat una mala experiència que els faci avorrir més el camp. Esper equivocar-me.

He tengut la sort de tenir uns pares i padrins que van continuar la tradició de fer feina al camp i em saberen transmetre els seus coneixements inculcant-me l’amor a fora vila. Encara record que quan era nin ja anava a l’hort del meu pare a ajudar-lo. Els dematins començàvem collint l’hortalissa i la col·locàvem dins caixons, i l’horabaixa venia un mercader a cercar-los. Aquest mercader passava per diferents horts des Clot des Pou a cercar els productes. Llavors encara hi havia diversos pagesos professionals que es dedicaven a cultivar els horts. Esper saber transmetre els meus coneixements i l’amor pel camp als meus fills així com ho van fer els meus pares. Per això, sempre que puc, venen amb mi al camp.

“Hi ha un producte cultivat a s’Horta que és molt valorat, la patata. En destaquen les característiques organolèptiques i la facilitat de cuinar”

 

Avui, la situació s’hortarrina és diferent. Els pagesos que es dediquen únicament a l’agricultura han minvat considerablement. El meu consol és que encara queden alguns pagesos a temps parcial i particulars que cada any sembren el seu hortet, mantenint així els horts cuidats i no deixant-los abandonats. A més, hi ha un producte cultivat a s’Horta que és molt valorat, la patata de s’Horta. A molts indrets de l’illa és coneguda. En destaquen les característiques organolèptiques i la facilitat de cuinar. Tenir un cultiu rendible econòmicament i amb bones perspectives de mercat fa que els pagesos que encara sembren patata puguin seguir amb aquesta activitat i mantenir cultivats els seus horts.

Un altre punt per no perdre l’esperança és que alguns dels pagesos a temps parcial són joves hortarrins, i altres joves del poble ens dedicam a l’agricultura fora de s’Horta. No vol dir que algun dia tornem a la nostra terra d’origen a guanyar-nos les sopes.
Per tant, el futur dels horts des Clot des Pou no és tan dolent com a altres indrets de l’illa. Encara quedam alguns joves per mantenir les nostres terres durant molts anys.

darreres notícies

et pot interessar

Raquel Vaquer Sunyer, investigadora en ciències marines

“Una àncora d’un vaixell d’uns quinze metres pot arrabassar una clapa de posidònia de 165 feixos”