Segons el Gran Diccionari de la llengua catalana, «fer goig» significa «causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, bellesa, etc.». Nosaltres donam per descomptat que les autoritats corresponents s’encarregaran que Felanitx presenti la seva bellesa al transcurs de les nostres festes. Com alguns hauran probablement esbrinat, el títol no és més que un joc de paraules.
Ens volem centrar en el goig, que està íntimament lligat amb l’alegria i la festa, la joia de gaudir i la bauxa, amb el seu plural que fa referència a composicions poètiques cantades en lloança d’un sant o una Mare de Déu, les canta el poble en celebracions i festes populars; d’això en parlarem a continuació.
Quan les festes són vives, es troben en constant evolució; una veritat de la qual, per fortuna, a Felanitx en som ben conscients per dos motius: perquè ens agrada la bauxa i perquè som un poble encisat amb la innovació cultural. Amb aquesta premissa, és ben fàcil interpretar el que va succeir ara fa dos anys.
Tot va començar amb la cerca de projectes per rellançar la festa al voltant de Sant Agustí, amb l’objectiu principal d’atreure el poble i els joves cap al Convent. A partir d’aquí, va començar una pluja d’idees més intensa que aquella que un vint-i-set d’agost va tomar part de La Macarena, fins que el grup reunit va concloure que s’havien de crear uns goigs per Sant Agustí, que destil·lassin el goig i la festa que envolta al Convent.
Amb aquest encàrrec, gens fàcil, en Joan Oliver Vicens va començar a escriure una lletra alegre, popular, irònica i aferradissa, com també ho és la música que l’acompanya, segons alguns, amb aires de jota i també farcida de records de moltes de les nostres músiques populars. En definitiva, una lloança popular amb el nom de Goigs nous de Sant Agustí que pretén provocar alegria a l’ànima i posar el cor content, ple de goig.
Per a qualsevol autor, publicar una obra és exposar-se públicament, sempre hi ha detractors i opinions diverses, ara bé, no tothom té la capacitat creativa per escriure text, i molt manco, per escriure una peça musical. Nosaltres volem agrair públicament a en Joan el seu coratge i haver-nos fet aquest regal.
L’autor no necessita presentació perquè és de sobres conegut dins el món cultural felanitxer i particularment dins el musical, un músic que ha format part de la Banda Música de Felanitx de la que en fou president, com també presidí la Federació Balear de Bandes de Música. Ha compost diverses obres per cor i banda, com també una marxa de Setmana Santa per a la Confraria de Sant Agustí, i també algunes per l’Orquestra de l’Aula de Música Contemporània del Conservatori de Felanitx. En Joan, emperò, sobretot duu el Convent al cor i és amb aquest esperit que ha escrit i musicat els goigs que avui us presentam. Per altra banda, cal dir que en Victor Ferragut, director de la Banda de Música de Felanitx, ha fet una feina intensa durant els darrers mesos per fer els arranjaments de la partitura per a banda.
A moltes bandes de Mallorca existeix la tradició arrelada de cantar els goigs dels sants. La més coneguda, la de Sant Antoni arreu de l’illa, però també n’hi ha d’altres com els de Sant Abdon i Sant Senén a Inca o els de Sant Sebastià a Palma. Per altra banda, a molts de pobles de Catalunya, es canten els goigs de Sant Agustí cada dia 28 d’agost. Per tant, la intenció d’aquesta innovació cultural i festiva no és més que complementar la festa i apropar-la novament al Convent, donant el protagonisme al poble.
Aquesta peça és un boci més de cultura, un regal, que enguany interpretaran les nostres estimades Coral de Felanitx, Units com Brins i el Cor del Conservatori, però que sobretot està pensat perquè ho interpreti el poble i ho adopti com a part del seu patrimoni cultural. Volem sentir totes les vostres veus dia 19 d’agost a la plaça del Convent cantant els goigs, volem riure junts i volem fer goig per Sant Agustí cada any!
Goigs nous de Sant Agustí
Vós sou llum i guia fina,
sant Agustí beneït,
feis que a Felanitx no hi minvi
ni la festa ni l’esperit!
Quan repiquen les campanes
i la plaça es veu bullir,
sabem que l’agost s’acosta
i que ve temps de gaudir.
Xiripiripim...
Amb els cavallets ballant
i els dimonis fent el crit,
Vós vetllau des del Convent,
sempre amb pau i bon profit.
De jove fóreu un golfo
(no ho dic jo, ho diu l’escrit),
però un dia Déu vos cridà
i us feu un sant ben decidit.
Xiripiripim...
Nosaltres també de festa,
de vegades hem sortit,
però tornam a completes
amb devoció i esperit!
Amb sa bandera penjada
i la vila engalanada,
no hi ha ànima que pugui
resistir vostra festada.
Xiripiripim...
Entre xeremiers i coques,
balladors i caparrots,
Felanitx és com un cor
que batega a bots i bots!
Sant Agustí, no vos n’aneu
sense un brindis de bon vi!
Vos deixarem un tassó
damunt l’altar, si és així.
Xiripiripim...
Baixau de les altures
quan hi ha festa per aquí,
feis sonar les campanes
i prest tornarem venir.
Feis-nos forts dins la tempesta,
alegres dins el sofrir;
que Felanitx vos estima,
no vos n’aneu mai d’aquí!
Xiripiripim...
Amb rialla i amb devoció,
sant Agustí, nostre amic:
guiau sempre aquest bon poble
amb alegria a tots els d’aquí.
Vós sou llum i guia fina,
sant Agustí beneït,
feis que a Felanitx no hi minvi
ni la festa ni l’esperit!
Xiripiripim...
Tornada
Xiripiripim, visca sant Agustí,
Xiripiripim, la festa ja és aquí,
Xiripiripim, visca sant Agustí,
Xiripiripim, la festa ja és aquí.
Aquí!
Joan Oliver Vicens
