Existeix una nostàlgia que no s’origina en l’absència de l’altre, sinó en l’estranyament d’una mateixa, en l’oblit deliberat del propi jo. És una nostàlgia derivada del dol silenciós per aquelles hores invertides en l’espera d’una validació externa, com si la nostra existència fos la d’una tomatiguera enmig del rostoll, condemnada al marciment si una mà...
Aquest contingut és només per a subscriptors!
Suma-t'hi ara
Suma-t'hi ara
Ja sou membre? Entra aquí



