El passat dimarts 25 d’agost els corcs més antics de la vila, amagats durant anys, varen florir en una passejada nocturna. Una allau de gent va acudir a la ciutat, alguns, inscrits amb obediència, d’altres moguts per la fal·lera, varen anar a desenterrar la melangia autòctona felanitxera, encalçar en una ruta antiga la memòria més amagada, la memòria més aclamada.
Tots els felanitxers tenim presents els racons, espais i locals tancats per sempre; amb una nostàlgia heretada durant generacions, ens lamentam a l’uníson: “Ai, aquí que hi havia un cine, ai, aquí que hi havia Viva, sa llibreria Kafka”, en un plany que mai acaba. Estam tots farcits d’un corquim centenari que va des de Ca na Tonda fins al Sindicat o sa Timba. És per això que aquest dimarts passat es va voler fer un exorcisme rotund, en un acte apoteòsic de felanitxerisme i anacronia al voltant del darrer capítol de la novel·la Corcs.
Convocats a Call Vermell, la primera fita va ser Ca na Mosca, amb les vidrieres encara plenes de les mirades d’infants ja adults. En aquest forn preciós, na Maria de Lluc Pomar, va ser tan amable d’obrir-nos les portes i ens va llegir un breu fragment. Els assistents varen poder tastar uns mantecados conservats durant dècades, igual de bons i dolços que els d’aquell temps.
Carrer Major avall, ens hi esperava na Catalina Roseta envoltada de la música d’Antonio Machín. Per primera vegada en anys, gràcies a la generositat infinita d’en Bernat de Can Llenya, també conegut com a Bernat des Polos, i sa mare, ens varen obrir les vidrieres que varen acollir tants de joves ara ja fa anys. Confirmàrem que les rajoles i els vidres del Salón Rosa encara recorden tots els enamorats que s’hi trobaren, totes les amigues que hi entraren.
Tornàrem a enfilar carrer Major avall, resseguint a cada passa, a cada petjada, tots els felanitxers de la Història que també han caminat per aquest empedrat durant tants d’anys, fins a arribar a sa Timba, emblema de la tragèdia mundial. Allà na Glòria Julià, rapsode del temps, va invocar aquesta memòria tan antiga que a tots ens corca ben endins per continuar després el passeig cap a la font, on jo mateixa vaig llegir un altre fragment, acompanyada de la lluna quasi plena, i de molts de felanitxers agraciats, presents i pretèrits.
Amb tots els fantasmes ressuscitats, amb el passat en erupció i les campanes repicant, no s’acabà la ruta. L’objectiu no era només espolsar els records, posar llum al passat tantes vegades somiat, sinó celebrar-lo, obrir un nou capítol, amb tots aquests forats incorporats, visitats, estimats tants d’anys després. Per això mateix, na Xisca Artigues, tancà la lectura i ens guià cap al mític bar Es Redòs, obert per un darrer comiat en una bauxa que en cap cas pecà de nostàlgica. Una festa flamant, divertida, esperançada i plena d’amor que varen acollir en Miquel des Redòs i na Maria.
Va ser una vesprada molt especial i emocionant que es va poder celebrar gràcies a la gran ajuda de Felanitx per la Igualtat i na Glòria Julià, la delegació de l’Obra Cultural Balear de Felanitx, Call Vermell i n’Antonina Obrador així com totes les persones que amablement ens varen acollir o varen interpretar i llegir els fragments.
Profundament agraïda als esmentats i als assistents.
Setmanari Felanitx © 2021



