Salut, Onofre. De bon principi vull deixar clar que si responc a la teva carta no és per encetar polèmica, crec que el tema no paga la pena. T’he de dir que em feres content quan em citares al teu escrit: un comentarista mig foraviler, com jo, ha de sentir-se alabat quan una persona com tu, des de la talaia de la seva sapiència, es digna a anomenar-lo.
Bé, anem al cas. He de suposar que la teva correcció –tu no acostumes a parlar de ningú si no és per corregir les seves opinions– és a causa del que vaig escriure sobre la carrinclonada (per a mi) dels jugadors de la Roja cridant allò de Gibrartá ezpañó! Vaig dir que Gibraltar havia estat un regal que Felip V de Borbó feu als anglesos. Sí, tal volta em vaig passar d’ironia parlant d’un regal. Regal és allò que es dona a canvi de no res, i a Utrecht, Felip (guiat pels seus assessors) va cedir Gibraltar i Menorca als anglesos a canvi que aquests s’abstenguessin en la seva ajuda als catalans, balears i valencians que estaven en guerra contra ell fins al 1715, en el cas dels balears.
No cal patir per això, si no et fa el pes la paraula regal, podem utilitzar-ne alguna altra com concessió, present, obsequi, sobre en B, estipendi, pagament, cambalache… pots triar la que vulguis.
Apa! Malaveja estar bonet i fins a una altra trobada • Gabriel Mestre Oliver
